Foc i lloc
Els 14
De la manca de padrins a les llistes
Set de nacionals i vint-i-quatre de territorials (quatre arreu excepte a la Massana –dos–, Canillo i Sant Julià –tres). Ja les tenim aquí. Les llistes i les anàlisis de les llistes. Compro bona part del que he sentit els darrers dies: que més llistes no implica més pluralitat (sinó sovint simplement més nivell de rebequeria i més nivell d’ànsia de cadira sense projecte); que la configuració de moltes llistes sembla sovint més pensada per arrossegar vots que no per dur els millors representants al Consell; que sota l’aparença de candidatures nacionals amb presència territorial continuen quedant neguits familiars / territorials que s’alien amb el millor postor o amb el cavall guanyador en un quid pro quo poc transparent; que l’acostament a un concepte vague de paritat és un primer pas però seguim molt lluny d’una paritat ben entesa i poc artificial; i moltes coses més…
Als malalts de mirar-nos del dret i del revés l’arena política, però, sovint ens agrada fixar-nos en detalls poc determinants però que ens ajuden a entendre marees polítiques de fons. Fixem-nos, per exemple, en els que ocupen les darreres posicions de les candidatures nacionals (i les posicions de suplent). Per omplir aquestes posicions (i el quart i el cinquè suplents de les territorials), que saben que mai entraran al parlament, els partits acostumen a jugar amb diferents alternatives: candidats de farciment, a qui no els fa gaire nosa quedar vinculats a unes sigles; candidats reservats per a l’arena comunal que també fan funcions de farciment, candidats quota, que et permetin dir que tens gent d’aquell o aquell altre col·lectiu (o d’aquella o aquella casa), i padrins simbòlics. Una de les coses que més m’han sobtat de les candidatures d’aquestes generals és la poca quantitat de números 14 d’aquest darrer perfil. Amb poques excepcions (Bartumeu tancant la nacional d’SDP i Ladislau la territorial de DA a Sant Julià), cap excap de Govern, cap síndic, cap exparlamentari històric. I després de la constatació, un dubte raonable: no els han volgut o no han volgut ser-hi! Signe dels temps o poc convenciment per apadrinar ves a saber què?