Pobre noi?

No ho recorda perquè encara era un fetus, però sempre ho ha sentit a dir: sa mare va rebre la primera pallissa del seu pare quan tot just estava embarassada de dos mesos. N’ha passat tantes a la seva vida, que no li estranya gens ni mica, però tot sovint pensa que hauria estat millor que la seva mare hagués avortat. Dins el seu pa de cada dia, hi incloïa les vegades que havia sentit son pare malparlar de la pròpia mare: que si era una borratxa que no reconeixia ni els fills, que si es passava el dia enganxada a la bota... Santa Misèria!

El primer dia que va anar al cinema, al galliner, en aquell temps que feien dues pel·lícules, entre l’una i l’altra va anar al lavabo i, en sortir-ne, va tenir la sensació que l’acomodador volia tocar-li allò que no sona amb l’excusa d’un descosit al vestit. Va córrer cap a casa cames ajudeu-me i, en explicar-ho, li va caure un bon adobat perquè acusava un diligent pare de família al qual mai no arribaria a la sola de les sabates. A més a més, a col·legi, la senyoreta, que sempre predicava la igualtat entre sexes, races i classes socials, l’obligava a seure a la darrera fila perquè, segons ella, tot i ser molt més intel·ligent que la resta, semblava una bleda assolellada que es queixava per tot: per què havia de portar la bata blava si li agradava la rosa? per què havia de jugar a futbol si preferia estar tranquil llegint poesies?

En haver d’anar a la mili, les coses encara van empitjorar (si és que era possible). La primera salutació que li va dedicar un dels caps militars abans de passar per la barberia va ser: “Éramos pocos y parió la abuela. ¿Qué podemos esperar de un animal con el pelo largo? Un entendimiento corto, claro.” I en acabar el servei militar, la cosa no va anar millor: la parella que va trobar el maltractava psicològicament perquè cobrava menys que els seus companys per fer la mateixa feina i es reia de la seva passivitat... Pobre noi, eh?

Sí, però feu-me un favor. Deixeu-me parafrasejar l’advocat Jake Brigance (interpretat per Matthew McConaughey) a A Time to Kill: “Ara imagineu-vos que el nostre protagonista és de sexe femení.” Demà és 8 de març: ens trobem a qualsevol de les convocatòries feministes d’arreu del món.