Feminisme i ecologisme

A la facultat tenia un professor que deia que el XIX va ser el segle de les ideologies -socialisme, marxisme, anarquisme, liberalisme- mentre que el s. XX va ser el de la guerra total i els totalitarismes. Després d’un segle atziac, hem entrat al XXI amb atacs terroristes, recels mundials i una dissolució de les velles ideologies, incapaces d’enfrontar-se a un món canviant. Vivim temps confusos, regits pel cinisme d’unes estructures de poder, dominació i control que semblen invisibles. Però malgrat que no les veiem o no les vulguem veure, existeixen. Mouen els fils dels països, dels polítics i fins i tot les voluntats dels pobles. Per això admiro i encoratjo els candidats que es presenten a les eleccions. Avui que les ideologies tradicionals s’han diluït, la política -a banda de ser el miratge que ens hem construït per creure’ns lliures- consisteix a gestionar la precarietat i evitar el conflicte social.

La veritable ideologia dominant avui és el capitalisme. Molts diran que no és una ideologia. Aquest és el seu gran èxit: si no és una ideologia, no se’l pot rebatre, combatre, discutir. El capitalisme pretén presentar-se només com el terreny de joc. I aleshores parlarem del que passa dins del terreny de joc però no del terreny de joc. De si ens va bé, de si ens permet ser feliços, de si contribueix a fer del món un lloc millor. Per altra banda, el capitalisme ha activat tota mena de mecanismes per adormir la consciència col·lectiva i evitar les possibles crítiques. El pensament positiu i el creixement personal en són un exemple: són un recurs per fomentar l’autoexplotació i anul·lar la crítica a la jerarquia classista del sistema. El consumisme té la mateixa funció: ens fa sentir lliures i feliços. Però és evident que la felicitat i la llibertat són més que consumir quan el producte som nosaltres: només som una peça de l’engranatge. Indispensable però intercanviable.

Fa molts anys que penso que només hi ha actualment dues ideologies amb la capacitat per canviar la societat: el feminisme i l’ecologisme poden ser el motor per refer el terreny de joc. I disculpeu el pessimisme però és urgent plantar aquestes llavors abans que el miratge de l’esperança se’ns desfaci davant dels morros. Si us plau, fem-ho d’una punyetera vegada.