Retòriques

“Nosaltres no desacreditarem les propostes que facin altres formacions”. Sens dubte –per a mi, si més no– aquest és el gran titular de la precampanya. Després de vuit anys de retòrica martiniana –una amalgama de victimisme i demonització de la crítica–, frisava per saber quina fila faria la retòrica espotiana i, encara que sigui una sola frase, déu n’hi do les pistes que ens dona. D’entrada, es manté un clar fil conductor amb Martí: crítica caca. Com si l’única manera de criticar fos la que gasten els haters a Twitter. El mecanisme, sens dubte, és interessant –i molt avantatgista–: equiparem crítica a mala fe i ho atribuïm als altres; nosaltres, en canvi, també critiquem, però diem que fem una altra cosa... La posició, a més, no té res de neutral; hi ha dos perfils molt clars a qui interessa una campanya suau, sense crítiques creuades entre formacions: aquell que defensa l’obra de Govern i aquell que parteix com a cavall guanyador. Espot / DA concentra totes dues característiques i, per tant, desacreditar la crítica no té res ni de bondadós ni de neutral, és pura estratègia –ni més ni menys que el que fan la resta. El problema principal d’aquest estil, però, és que no ens ajuda gaire als electors. Perquè una campanya electoral va exactament d’això, de contraposar, especialment –com passa a casa nostra– quan les diferències ideològiques dels partits queden força difuminades, la major part dels programes tenen greus dèficits de concreció, i molts partits pretenen ser votats per una sèrie de mesures estrella. En un context així, si A critica una proposta de B, jo, com a elector, entendré millor A, B i a la proposta. I després, caldria que comencéssim a acceptar que en el joc democràtic, els partits no coexisteixen, competeixen. I la campanya electoral és un d’aquells moments clau per poder-ho fer, per assistir a la contraposició de propostes, de programes i de cosmovisions, no a la simple i empobridora juxtaposició de propostes propagandístiques. Així doncs, debatin si us plau! Expliqui'ns molt bé les seves propostes, critiquin i també desacreditin si cal les dels altres. I deixi’ns a nosaltres prendre la millor decisió. Es tracta només d’això, de debatre amb responsabilitat i d’evitar el paternalisme.