Un exemple de la nostra essència

Andorra, juntament amb les autoritats de l’Alt Urgell i l’Arieja, va escenificar la setmana passada la consumació de la candidatura perquè els monuments que expliquen el naixement de la història del Coprincipat siguin declarats patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO. La iniciativa, que engloba un total de 13 monuments, posa en valor l’essència del nostre sistema institucional, que ha perdurat al llarg dels segles i que ha sigut determinant per preservar la identitat andorrana, en una època en què des d’algunes formacions volen posar-lo en qüestió constantment.

El rerefons de la candidatura conjunta forjada gràcies a l’ajuda d’Espanya i França ens permet afrontar amb més força la deliberació final i al mateix temps, reflectir el tarannà que sempre ha tingut el Principat durant la seva història, que és el de posar en escena la fraternitat i la bona convivència interna i amb la dels països de l’entorn. A més, la proposta permet posar èmfasi a la construcció, l’existència i exemple d’estabilitat d’un sistema polític institucional únic a Europa.

A banda del pes històric de la candidatura, una eventual distinció de la UNESCO permetria reforçar i impulsar l’atractiu turístic i cultural del nostre país, que ja compta amb el Romànic, la vall del Madriu-Perafita-Claror com a patrimoni de la Humanitat i de les falles com a patrimoni Immaterial de la Humanitat. Cal recordar que la distinció de les festes del solstici d’Estiu, que va obtenir el vistiplau de la UNESCO el 2015, també es va forjar gràcies a una candidatura conjunta amb Espanya i França. A més, el projecte és una mostra de la solidesa dels nostres lligams amb Foix i la Seu d’Urgell, que al llarg de la història han sigut dos dels pilars sobre els quals s’ha sustentat el nostre sistema institucional.

La presentació del projecte que es va fer és la constatació que Andorra ha demostrat al llarg de la història adaptar-se sempre els nous temps, però que alhora ha sabut preservar la seva essència, les seves arrels i la seva pau interna. Perquè el nostre país sempre ha entomat els nous reptes i els seus debats sense que això hagi hagut d’implicar deixar enrere el seu passat.