D'aquí a poc els tocarà fer dieta

Sembla difícil, avui, en aquesta columna, defugir de l’actualitat que mobilitzarà la ciutadania fins al 7 d’abril. Des de principi d’any, els mitjans es fan ressò, dia sí dia no, dels sopars, dinars i cafès que s’han anat organitzant, en primer lloc, per conformar les candidatures, i ara per valorar les expectatives futures, els eventuals pactes (o no pactes en cas de majoria absoluta) que s’hauran de negociar. Inclús, els més atrevits ja posen a la taula la configuració d’un futur Govern. Sortosament totes aquestes elucubracions, en el bon sentit de la paraula, s’acabaran d’aquí a uns dies. Així, aquests comensals, després de tantes reunions gastronòmiques, es podran posar a dieta amb la vista fixada cap a unes vacances a la platja, abans de les quals s’haurà de perdre el sobrepès que resulta d’aquests innombrables àpats. Els restauradors ho lamentaran. Els ha permès fer caixa durant l’última temporada. En tot cas, no es podrà acusar els polítics de no col·laborar, amb el seu sacrifici personal, al creixement del nostre PIB i del consum intern. Ara bé, hem de desitjar que les polítiques que s’articularan després dels comicis electorals no provoquin també un aprimament, aquest no desitjat, de les economies familiars. En efecte, els elegits hauran de procurar enfortir el teixit empresarial, sense menystenir unes necessitats socials evidents. No es tracta, evidentment, d’aconseguir la impossible quadratura del cercle, sinó únicament de construir l’equilibri socioeconòmic, imprescindible a la cohesió de la nostra comunitat. Cada dia més, pren força el concepte de responsabilitat social de les empreses, de les quals l’única finalitat no pot i no ha de ser el benestar dels seus propietaris, però també dels seus assalariats i de la societat en general. Cal doncs deixar de banda un egoisme, característica pròpia de l’espècie humana, per donar pas a una solidaritat, que practicaven ja fa molts segles els nostres ancestres de la prehistòria. I això els ha permès sobreviure i prosperar. Per cert, el meu optimisme natural em porta a pensar que els electors sabran designar les persones les més idònies per dur a terme aquesta tasca tan fonamental però també difícil.