Porres

Quan s’acostava el final de l’examen, sempre feia el mateix: ens deixava un minut per copiar-nos entre nosaltres. Bé, entre nosaltres és una expressió que tergiversa força la realitat, perquè les copiades autoritzades no eren ni multidireccionals ni recíproques: totes i tots ens amuntegàvem a sobre del nostre entès en Física de referència. La mesura, en aquella època, em semblava un simple divertimento sense pràcticament conseqüències efectives: la copiada et reportava com a màxim mig puntet però acabàvem l’examen esverats i contents... Amb la perspectiva que ens dona el temps, però, aquest recurs docent em sembla ara molt més interessant: incentivava l’autoavaluació i potenciava, per tant, la metacognició, t’obligava a prioritzar, atorgava un reconeixement estatutari a l’esforç i al talent, pressionava a favor de la generositat i del sentiment de grup... Passa el mateix amb les xuletes: si mai teniu un examen que impliqui memoritzar conceptes, feu-vos una xuleta. No hi ha millor manera de treballar la capacitat de síntesi, l’estructuració de continguts, la metacognició –un cop més; després no la utilitzeu, però feu-vos-la pensant que podríeu utilitzar-la i després afegiu-la com a pàgina final dels vostres apunts sobre aquell tema: no hi ha esquema-síntesi millor. La millor manera per entendre certs problemes, doncs, no sempre és la més ortodoxa. Ara que s’acosten les eleccions i que molts voldrem entendre una mica millor el nostre sistema polític i, en particular, el nostre sistema electoral, us proposo una classe pràctica molt efectiva: feu una porra. Però, ei, jugueu-vos calers. I no un euret o dos, aneu-hi fort! La quantitat que us jugueu serà proporcional al nivell de la formació que us autoimposareu... Amb cent euros en joc, el llindar electoral mínim, les interioritats de la fórmula de la resta més elevada, les diferències entre les assignacions de consellers segons el tipus de circumscripció, la irrellevància pràctica del percentatge de vots obtingut per cada partit, el perquè es confeccionen les llistes com es confeccionen... res de tot això us serà mai més estrany (ni us semblarà gaire normal...). Feu porres, establim les porres com a obligatòries! No ens amoïnava la desafecció política i el desconeixement del sistema? Doncs, au!