Setmana sense tema

Dia 0: Eufòria després de les finals de la Copa del Món d’esquí. Felicitats als organitzadors, als voluntaris, als treballadors i als hotelers, que han donat la millor imatge d’Andorra. Dia 1: L’augment a Espanya de l’extrema dreta -masclista, homòfoba, reaccionaria i racista- que és l’eina per fer semblar més guay la dreta postfranquista tradicional -masclista, homòfoba reaccionaria i racista. Dia 2: Al New York Times, un reportatge sobre la primera ministra de Nova Zelanda, Jacinta Ardern, la contraposa a Trump per la seva resposta sentida i sensible envers els familiars i les víctimes dels atacs contra les mesquites. Algú podrà acusar-la d’oportunista: “Piensa el ladrón que todos son de su condición”, li respondria jo a qui intentés desvirtuar el noble gest d’aquesta dona. Cal que més com ella accedeixin a llocs de poder. Però estem a les antípodes, com a mínim geogràficament. Dia 3: Guàrdies civils mentint al tribunal suprem. És una farsa. “Guardias civiles borrachos, en la puerta golpeaban. Verde que te quiere verde. Verde viento. Verdes ramas.” Rememoro els versos del Romance sonámbulo de Lorca. Malaurat Federico. Malaurada Espanya. Dia 4: Vaig a una presentació cultural. A mi m’importa poc la precampanya però a l’instant veig que l’he pifiat. Fotògrafs, abrics cars, olor de colònia bona, càtering de categoria. Em sento desplaçat. Què faig aquí, em demano. M’escapoleixo discretament, torno a casa i m’allito deprimit. Potser en podria fer un article per treure’m aquesta llosa de sobre? Però sé que no ho faré. Quina mandra, quines ganes de fer-se malveure. Total, per què? Dia 5: Al matí m’assabento que un grupet de joves ha decidit unir-se al moviment global d’estudiants que reivindiquen una resposta real a l’impacte de l’home sobre la terra. Ja era hora. On eren fins ara els joves d’Andorra? Dia 6: Necessito un tema per a l’article de diumenge. A la tarda, em conviden al bàsquet. No hem guanyat però hem plantat cara. Mai por. Surto contagiat de l’emoció col·lectiva. Em serviria com a tema? No ho sé, tu. Dia 7: Maldormo. A mig matí truquen del diari. Reclamen l’article. Dic que ja el tinc fet, que l’estic revisant -menteixo- però encara no tinc tema. Perquè sé que el tema no és important, sinó la manera d’explicar-lo.