El llarg camí cap a la igualtat

El síndic, Vicens Mateu, en el discurs de la Constitució, va incidir en la pèrdua del poder adquisitiu que ha patit la classe mitjana i en l’encariment del preu de l’habitatge. Els discursos es queden curts quan de temes socials es tracta i es troben a faltar referències a aspectes que afecten la igualtat, com la bretxa salarial per gènere, tema menystingut pels polítics, malgrat que la meitat de l’electorat siguin dones. La bretxa salarial que condiciona les pensions futures existeix en tots els sectors econòmics del país, fins i tot a l’administració pública, en què la diferència és d’un 12,5%. En aquest sector, les dones són majoria i cobren un sou mensual mitjà de 2.459 euros davant dels seus companys, que en reben 2.809; per tant, els homes guanyen 4.200 euros més que les dones de remuneració anual. Les diferències són encara més exagerades en el sector de les activitats sanitàries, en què els homes perceben 10.000 euros anuals més que les dones, que representa un 28,7% de bretxa salarial per gènere.

Aquesta bretxa augmenta de manera significa al sector privat, especialment al financer, exemple paradigmàtic de la desigualtat salarial. Amb un nombre lleugerament superior d’homes, les dones cobren 3.554 euros mensuals, mentre que els homes reben 6.402 euros; la diferència del salari mitjà és del 44,5%, que representa una desviació en la remuneració anual de 34.176 euros a favor dels homes. Les dificultats que les dones troben per escalar les piràmides jeràrquiques de les empreses determinen que el seu salari es quedi estancat.

L’any 2018, les dones mantenien una participació en la força laboral nacional de prop del 49%, percentatge que no havia variat d’ençà el 2011. En aquests set anys, la bretxa salarial s’ha reduït d’un 3% en l’hoteleria, el sector financer i l’administració pública, mentre que en el comerç la reducció ha estat tan sols d’un 1,4%. Malgrat això, encara falta camí per recórrer fins assolir la paritat entre homes i dones, que haurien de tenir les mateixes condicions en tres àmbits essencials com són la qualitat laboral, la igualtat d’oportunitats i l’equiparació de responsabilitats. A la vista dels programes, els electors jutjaran el grau d’implicació dels partits polítics en temes tan importants com la bretxa salarial.