Ciutadans d'Europa (i II)

Europa ja no és el centre del món. Ja fa dies que no n’és el seu melic. La societat té ja consciència de les conseqüències d’aquest gran canvi: la globalització que desplaça l’Estat-nació; la tecnologia que ens porta cap al món digital; la demografia que altera la població europea i la revolució conservadora, hegemònica des de fa 30 anys, que destrueix la solidaritat social. Aquestes quatre revolucions han afectat i ferit la llibertat i la igualtat de les persones dins els estats constituïts per mitjà del contracte social posterior a la Guerra Mundial. Per això és clar i encertat el diagnòstic de la carta oberta de Macron del 4 de març. Confio que s’arribi a celebrar la seva proposta d’una conferència per Europa a final del 2019 i es puguin examinar i aprofundir els tres pilars europeus: la llibertat, la protecció i el progrés, tal com diu. Ens hi va el futur dels nostres fills i nets en la definició d’aquest full de ruta. Confio també que Alemanya, en el seu Europa richtig machen –fer bé Europa–, no continuï tirant aigua al vi.

S’imposa el clima d’antipolítica. Va guanyant terreny el menyspreu per les persones i per les formes correctes, educades i democràtiques, i van desapareixent del dia a dia les relacions interpersonals. Tot es vol fer molt simple i binari: blanc o negre, fília o fòbia, pro o contra, amb una gran insensibilitat cap a les persones concretes. A la política, a l’economia o a l’empresa quan, per exemple, alts càrrecs i executius no veuen persones en els empleats i parlen de forces de treball, quan creuen que la seva empresa és un aeroport o un supermercat d’extraradi. Ho deia bé l’Antoni Morell fa uns dies en aquestes pàgines: sense persones no hi ha política ni economia ni empresa; no hi ha ni societat ni comunitat. “Només les persones són importants i imprescindibles...” La persona, no l’Estat-nació, tot i les enganyoses i il·lusòries reflexions de la nova internacional populista d’extrema dreta.

Ciutadans d’Europa. Tu, jo i l’altre. Especialment l’altre de classe social, ètnia, creença, llengua o cultura diferent. La dignitat de la persona, el pacte social i la convivència pacífica en la democràcia. Aquest va ser i ha de continuar sent el projecte.