Com no parlar d'eleccions parlant-ne

Mitja tarda i faig el cafè i el whisky en una terrassa a Andorra la Vella, parant aquest solet primaveral mentre l’aire fresquet m’acaricia. Al meu voltant, hi ha tot de taules i de gent que conversa. Uns nois parlen del partit que van jugar diumenge i fan un repàs a les pífies i els encerts de cadascun d’ells. Una senyora afirma que, a l’Estat espanyol, amb en Franco es vivia millor mentre defensa que l’únic president legal de Veneçuela és en Guaidó perquè en Maduro és un dictador; qui em sembla que és el seu marit la fa callar amb una lliçó sobre l’exaltació del feixisme. Quatre parelles riuen i xerren fent una valoració del dinar que han fet: que si els calçots eren massa petits i el romesco duia massa alls i poques avellanes, que la salsa del fricandó era per llepar-se’n els llambrots... Una parella joveneta que passa caminant parla de la sort que han tingut de trobar una habitació de lloguer perquè, tot i treballar tots dos, no es poden pagar res més. Una colla de nois i noies, en canvi, parlen de les finals de la Copa del Món d’esquí alpí que van viure a Soldeu: era tot tan súper, tan top, tampatantam que deia aquell. Un grup de dones, unes quantes de ben mudades i unes quantes de vestides amb quatre draps, parlen de dones i homes, del fill gai d’una i de l’amiga d’una altra que fa uns mesos que va avortar... Els cambrers van i venen fent el seu servei de la manera més professional possible, sense fer comentaris, però, això sí, saludant i acomiadant educadament la gent.

Tot plegat, sembla que no diguin gaire res i que tots mantinguin converses intranscendents, diàlegs de sords, monòlegs de corcó. Potser si els ho pregunto em diran que la política no els interessa gens, segurament perquè estan convençuts que tot allò de què parlen no és política, perquè ni es plantegen que tot és política i que tot depèn del vot de cadascú.

Dilluns va començar la campanya electoral a casa nostra i jo recordo les paraules d’Òscar Ribas afirmant que a Andorra només hi havia els de dreta, els de la dreta de la dreta i els de la dreta de la dreta de la dreta. Sort que no em deixen votar. Vos­altres, si podeu fer-ho, feu-me un favor: voteu, i voteu el de menys a la dreta possible.