Una mirada al segle XI

La campanya electoral està a punt d’arribar a l'equador i molts temes surten a la palestra. Alguns, obligatoris, altres, redundants. Les opinions i contraopinions van i vénen, però cal veure quin lloc ocupa allò que forma part de l'essència de la nostra història: el Coprincipat.

A dia d’avui, hi ha qui els voldria veure desaparèixer, veient en aquest sistema un símbol antiquat i desfasat amb els temps actuals. I si pel que fa a la imatge hi coincideixo -encara que el Coprincipat ens fa únics i desperta curiositat arreu-, pel que fa a la pràctica, i sobretot a la història, és essencial perquè avui siguem un país amb totes les garanties.

Els coprínceps han estat clau en la història antiga i en la recent de la modernització d'Andorra i de la projecció d'un petit país en un context d'estats 'gegants'. Més enllà del simbolisme que això comporta, com a caps d'Estat, els coprínceps han acompanyat una evolució que no ha estat fàcil ni casual, i que a hores d'ara és un dels pilars forts del nostre estat.

Els coprínceps han ajudat que les institucions que formen part de la nostra rica història, subsistissin fins avui. I, gràcies a aquesta perdurabilitat, Andorra sempre ha estat, entre d'altres, una terra de pau.

En el nostre continent estem en un moment històric d’estabilitat política i institucional, Europa no coneix, des de ja fa uns anys, guerres o moviments que posin en entredit aquesta pau que ens garanteix la prosperitat. Això ens fa pensar que ja estem definitivament en temps segurs i que no poden tornar èpoques obscures que puguin posar en entredit el nostre país.

Això seria obviar la lliçó que ens ha brindat la història: els petits sempre han de lluitar per a existir. No és perquè estem en un moment de calma que no vindran ja moments de tempesta.

Transitem el segle XXI cap a la participació en un espai modern que inclou les institucions originàries que ens fan particulars. És temps de consensos que ens permetin ser i estar, sense renunciar. Sí a la identitat i sí al progrés amb, com molt bé conclou el nostre himne: nos prínceps defensors.