El pitjor remei: l'abstenció

Ja toca. D’aquí a quatre dies, durant la nit de diumenge, tindrem la resposta. La del poble sobirà. Podrem aleshores analitzar com s’ha expressat, si ha renovat la confiança amb els governants o bé si ha considerat oportú donar pas a una alternativa, de forma parcial o total. O sigui res més que un exercici de democràcia i de normalitat. A l’exemple de la creació del Consell de la Terra, ja fa uns 600 anys, que, guardant les distàncies, representava certa modernitat, en relació amb els règims polítics d’aquest període. I, des de la Constitució, amb l’aparició de partits polítics estructurats, d’ideologia pròpia, aquest sentiment democràtic s’ha continuant enfortint.

Així, podríem creure erròniament que, des de les nostres altures geogràfiques, quedem al marge dels moviments que sacsegen alguns països veïns. Aquests trastorns es caracteritzen, entre altres símptomes, per una abstenció preocupant que simbolitza la distància que separa, cada dia més, els actors polítics dels ciutadans. Però, no ens il·lusionem. A casa nostra també estem tocats. Aquest fenomen comença a aparèixer i pot anar augmentant, tal com ho fa a gran part d’Europa. Ara bé, sembla, almenys en part, injust criticar els nostres polítics, de la mateixa manera que se censuren els d’altres estats.

A Andorra, aquesta separació amb els ciutadans no existeix del tot malgrat que alguns comentaristes voldrien fer-ho creure. No tenim encara professionals de la política, tot i que els elegits han de dedicar cada dia més temps a les seves funcions, atès que les decisions que han de prendre, en representació nostra, són cada vegada més difícils i més complexes. Però, quasi tots, salvades comptades excepcions, trepitgen el carrer i són coneixedors de la realitat del país. Una gran part d’ells sacrifica la seva vida, privada o professional, per complir unes tasques que són imprescindibles. Tal com ha dit un il·lustre estadista, la democràcia és el pitjor dels sistemes, amb excepció de tots els altres. D’això els ciutadans n’hem de ser conscients i ho hauríem de demostrar mitjançant una participació àmplia a l’escrutini de diumenge. La indiferència és el pitjor dels remeis i quedar-se a casa no és cap solució.