Llegir silencis

Suposo que tots vosaltres en teniu l’experiència: heu agafat un bebè en braços, li heu dit “I que n’és de bonic, el nen” amb veu melosa i us ha somrigut; li heu dit, enfadats, “caganer, que ets un caganer” amb un to alt i us ha fet el petarrell. Si tinc raó, us animo a fer-ho a l’inrevés: si li dieu “caganer, que ets un caganer” amb un to de veu ben dolç, en rebreu rialles; si li dieu “bonic, rebonic” amb un to enfadat, segur que es posa a plorar directament.

D’altra banda, hi ha una llegenda malèvola que diu que Pompeu Fabra era tan senyoret i benparlat que no va incloure colló al seu diccionari, i una realitat palpable i demostrable: segurament per un descuit sense més importància, a la primera edició del diccionari d’Enciclopèdia Catalana no hi trobareu ni marit ni dòlar. A més, i sense cap mala intenció, des que es va posar de moda que el llenguatge havia de ser políticament correcte, als vells se’ls diu persones de la tercera edat; a les minyones, dones de fer feines, i als fills de puta, senyors (vaja, sempre se’ls ha dit senyors als fills de sa mare). Per acabar-ho d’adobar, i sense parlar dels qui confonen gènere amb sexe, entre els filòlegs catalans hi ha certa brega entre els qui defensen que encara hauríem de parlar llatí (defensors acèrrims dels àdhucs, dels nogensmenys i dels llurs), els qui volen un català de pa sucat amb oli (als quals, si se’ls cauen les coses diuen “bueno, pues vale, adiós”) i els qui creuen que, estant-hi d’acord o no, s’han de seguir els criteris de l’Institut d’Estudis Catalans, que per això és la màxima autoritat pel que fa a la llengua catalana.

I tot això, a què ve a tomb? Doncs, simplement vull dir que les paraules, per si soles, no són ni bones ni dolentes; que sempre depèn de qui les diu, amb quin to les diu, i de qui les sent i de com en copsi el to o la mala fe. Ara està de moda prohibir paraules, però, com vaig dir en un altre fòrum, ens acostumarem a llegir silencis mentre, com deia en Llach, “no descobreixin detectors pels secrets del cor”; i, si els descobreixen, ens farem contrabandistes. Per cert, me’n descuidava: a Europa, hi ha presos polítics i polítics a l’exili, per molt que alguns senyors ho neguin.