No hi són

Durant els darrers quinze dies, m’ha tocat cobrir per al Diari la campanya electoral. Un acte al dia. Llibertat de tria però un parell de condicions: actes a partir de quarts de set del vespre (per conciliació entre els meus diferents jo) i un cert equilibri entre candidatures. El resultat, mig buscat mig trobat, ha acabat sent una mostra força representativa del tipus d’actes de campanya amb què es troba un elector, ja sigui directament o a partir de la mediació de la pantalla o l’altaveu. Ara no recordo quin dia, de camí de tornada cap a casa, em va assaltar un dels dubtes que ens haurien d’assaltar de manera sistemàtica: on són les dones? I em vaig llençar a fer recompte. Enganxada de cartells de la llista nacional de Terceravia: protagonisme absolut de Pintat i Camp, dos homes. Debat entre els set caps de llista de les circumscripcions nacionals de l’associació de periodistes: set homes. Reunió de poble d’SDP a La Massana: Bayona, Naudi i Roig, tres homes. Reunió de poble de DA al Pas: parlaments de Torres i Espot, dos homes. Repartiment de tríptics dels liberals a La Rotonda: força equilibrat. Reunió de poble de Ciutadans Compromesos a La Massana: parlen només Naudi i Ferré, dos homes. Festa jove de d’Acord al Funicamp: força equilibrat. Declaracions d’Andorra Sobirana: parla Nomen, un home. Acte central de DA a Escaldes: parlen Marín, Giménez, Marquina, Calvó, Suñé i Espot, tres dones i tres homes. Reunió de poble de d’Acord a Arinsal: Alay i Pallarés, un home i una dona. Presentació d’una demanda d’informació a la Fiscalia per part d’UPA: la presenta i l’explica Clavera, un home. Cara a cara d’Espot i López a la SER, tres homes. Si fem el recompte, quan algun d’aquests dies he escoltat algú explicant-me el seu programa, vint-i-quatre cops era un home i tan sols quatre, una dona. De dones parlant-me i explicant-me coses, de fet, només me n’he trobat en dos actes i tan sols en un d’ells es trobava en una posició d’igualtat (mateix temps, mateixa centralitat) que el seu homòleg masculí. I sí, hi ha hagut dones als debats, ho sé, i això que avui presento no és un estudi, és una mostra, és el que a mi, a l’atzar, m’ha tocat veure o, més aviat, m’ha tocat no veure.