Sofregit electoral

Al votar li han fet una foto. Ha mirat a càmera i ha somrigut. Fora l’esperen un parell de periodistes que li planten el micro davant dels morros. I ara què coi volen que digui, mastega. Està cansat. Una valoració de la jornada, si us plau? Però si són les deu, es queixa entre dents. Els periodistes també estan cansats. En el fons, els és igual el que digui. Saben que aquestes entrevistes a peu d’urna són insubstancials i estan farcides de tòpics. Per l’hora, el candidat calcula que algun contrincant se li haurà avançat. Què dir sense repetir-se ni semblar el ninot d’un ventríloc? En un esforç poc consistent per ser original, respon que la campanya ha estat dura i que ara toca parlar als ciutadans. No hi ha més preguntes. Els periodistes enretiren els micros, enregistren el clip i l’envien a la redacció perquè ompli minuts de l’informatiu migdia.

Mentre cuina, la Canòlich té la tele posada i s’atura quan sent la sintonia que encapçala les notícies d’Andor-ra Televisió. Cap novetat: al sumari desfilen els candidats nacionals i parroquials quan han anat a votar. Esquartera el conill amb habilitat carnissera. Cada cop que el ganivet travessa la carn i separa articulacions, la Canòlich es queixa: no per l’animal que es cruspiran d’aquí una estona, sinó perquè abans sabia a qui votar però amb la precampanya va començar a dubtar. Mira que ho han fet malament, murmura. Durant la campanya només ha decidit a qui no votaria per res del món. Però ara ja no té ni punyetera idea de quina papereta posar al sobre, aquesta tarda, quan vagi al Comú. Si ho hagués sabut abans, hauria anat a la batllia per estalviar-se les mirades dels polítics que compten electors com si fossin pastors apletant el ramat. Malcontenta, agafa una paella i els ingredients per fer el sofregit: hi posa una bona quantitat de la festa de la democràcia, la proporció suficient del poble ha parlat, una mica de porta a porta simbòlic, no s’oblida de la campanya dura però educada i al final ho salpebra tot posant-hi una mica de coprincipat i una gota picant de parroquialisme. Apa, a taula, avisa la família mentre es treu el davantal. Li ha quedat un bon sofregit. Segons els resultats d’aquest vespre, al Consell General també quedarà un bon sofregit. Nois, a taula!