T'estimo

He tingut la sort que m’han dit “t’estimo” moltes vegades. Us convido a recordar-les amb mi. L’àvia m’ho deia cantant-me, amb una rialla als ulls, una cançó que feia: “Oye, Carola, no te puedo soportar...” L’avi m’ho recordava quan li mossegava les orelles: “Si no fuera porque te quiero, te daba de hostias...” Em sembla que el pare i la mare no m’ho havien dit mai, però els meus germans ja omplien el buit. Els meus nebots... Vaja, pensant-hi, recordo el bateig de l’Anna: “Tia Zé, tia Zé, mine, mine!”, com si l’hagués de salvar d’aquella tortura d’un senyor disfressat a qui no coneixia de res i que li tirava aigua freda al cap. I la Núria, que un dia, en preguntar-li un company si la seva mare era la meva germana o jo, va respondre: “L’Empar és qui em va dur nou mesos a la panxa, però el dia del part tenia tanta feina que va enviar la Roser a l’Aliança perquè em parís.”

M’ho deien els mestres cada cop que em renyaven perquè era el cul d’en Jaumet i els professors cada vegada que em donaven per la menjadora quan els discutia el seu criteri. M’ho certificaven les alumnes que, mares d’amigues meves, em deien “nena” en comptes de “senyoreta” enmig de la classe i els alumnes quan, “amb un gran gesto tràgic” i enmig de grans riallades, fent un zero amb l’índex i el polze de la mà esquerra i introduint-hi l’índex de la mà dreta, els intentava ensenyar la diferència entre posar i ficar...

Ai, i els amics... i els amants... M’han dit “t’estimo” amb carícies senzilles, amb llàgrimes sentides, amb mirades còmplices, aturant-se en un marge qualsevol per regalar-me una rosella o una grandalla, compartint una cervesa a les cinc del matí per fer baixar les llàgrimes gola avall, fruint del cant del merlot a quarts de sis de la matinada per fer-me companyia en un atac de ciàtica, fent-me de taxista quan no he pogut conduir o caminar...

Amb tot, i espero no haver-m’hi de trobar, el més gran “t’estimo” seria el del dia que, tipa de lluitar, immòbil i incapaç de dur a la pràctica la meva decisió de morir dignament, qui fos al meu costat m’ajudés a anar-me’n en pau. Més que un “t’estimo”, seria l’acte d’amor més gran cap a mi que mai pugui desitjar. Com el de l’Ángel envers la María José.