Foc i lloc
Profecia autocomplerta
D’eleccions, enquestes, cavalls guanyadors, aspirants i convidats de pedra
Se’n diu profecia autocomplerta i consisteix en el fet que una definició simplement hipotètica de la realitat (i que podria ser perfectament falsa) acabi condicionant la realitat, de manera que allò que tan sols era una opció acabi passant precisament perquè ha estat presentat, no com a una opció, sinó com a allò que passaria. Serveix per entendre moltes coses (la perpetuació de les dinàmiques de marginació, la falsa justificació de certs prejudicis...) i, pel que avui ens ocupa, per condicionar resultats electorals. Els fenòmens Ciutadans, Vox o Macron s’expliquen força per un efecte profecia autocomplerta.
A casa nostra, els resultats del passat 7-A també s’expliquen, en part, per això. L’enquesta del CRES i, particularment, l’ús que d’aquesta n’han fet els mitjans de comunicació i els principals interessats (DA i PS) dibuixaven un escenari de dos grans adversaris. I què ha acabat passant? Voilà. Podem pensar que el CRES ha encertat la tendència, i segur que hi ha molt d’això. Però no descartaria, ni de molt , l’efecte profecia autocomplerta. Que la gent i els seus vots hagi confirmat el que s’esperava que passés només perquè és el que s’esperava. Amb votants d’SDP refugiant-se en el valor segur PS. Amb votants anti-DA votant el PS per primera vegada perquè era l’única força que tenia possibilitats de fer-li ombra... El més interessant del cas, però, és que les passades eleccions –com tots els comicis– tenen dues funcions, seleccionar els nostres representants polítics i oferir-nos dades demoscòpiques molt bàsiques (un únic paràmetre) però molt fiables. I amb els resultats d’aquesta macroenquesta a les mans, les coses canvien perquè les nostres expectatives canvien i s’obre un nou cicle de profecies autocomplertes. La situació és especialment delicada per a DA. En un context de desgast, en què el nombre d’entusiastes és limitat, deixa de ser percebut com a cavall guanyador, quan l’efecte cavall guanyador explica una part important dels èxits demòcrates els darrers anys. Com que els partits juguen amb aquestes noves expectatives (DA i el seu rol de simple favorit, PS i el paper confirmat d’aspirant, L’A i Terceravia en els papers alternatius de clau o de convidats de pedra) serà l’interès principal dels propers mesos.