Una expressió pròpia

A banda de la important cita que les andorranes i els andorrans hem tingut amb les urnes, l’entrada a la primavera també ha servit per proclamar els hereus i les pubilles d’Escaldes-Engordany, que al mateix temps representaran el nostre país arreu de Catalunya durant els pròxims dos anys. La celebració del certamen per escollir les guanyadores i els guanyadors d’aquest càrrec honorífic, que va tenir lloc al pavelló del Prat del Roure de la parròquia, va permetre posar en escena la importància del vessant cultural que emana de la nostra societat. Els hereus i les pubilles, que van haver de fer valer els seus coneixements sobre cultura general davant del tribunal a través de proves exigents, tindran la important tasca d’explicar i transmetre què som, qui som i per què som com som. Si fem un pas enrere en el temps, els filòsofs alemanys ja es referien en el passat al "Volksgeit", un mot que fa referència a la identitat cultural pròpia i a la transmissió del coneixement, la història, la llengua i les tradicions de l’indret. En l’edició del certamen per escollir el pubillatge a Andorra, els hereus i les pubilles no només han de demostrar el seu coneixement que tenen sobre diferents àmbits, sinó que també han de posar en relleu diferents valors que s’identifiquen amb el nostre tarannà i que s’han anat traspassant de generació en generació com el respecte, la discreció i l’educació. A més, l’actitud i l’empenta de voler formar part de la comitiva que representa el nostre país permet que les noves generacions creixin tant acadèmicament, perquè han de demostrar els coneixements que han anat adquirint, com personalment, ja que han de treballar un conjunt d’aspectes que els enriquiran en el seu desenvolupament com a persones, com ara el sentit de responsabilitat. Vist que en els últims anys ha sigut difícil trobar més candidates i candidats per aspirar a ser designats hereu i pubilla, és important que tant des de les institucions com des de la societat mantinguem aquesta tradició i intentem posar èmfasi a aquest procés com un mecanisme de construcció de la nostra cultura i de creixement tant per a nosaltres com també per als nostres joves.