Foc i lloc
Ara toca responsabilitat
Els resultats electorals ens han deixat un escenari complex i amb diferents opcions de Govern
Tot i que molts columnistes i tertulians han comentat les diferents combinacions i pactes possibles per poder governar, considero que cal fer especial esment sobre la responsabilitat que recau sobre tots els partits polítics amb representació al Consell General.
L’aritmètica parlamentària obliga als pactes que poden ser o d’investidura o puntuals en funció de la temàtica, o de legislatura sense formar part del govern, o bé una coalició de govern amb dos o més formacions.
Algunes veus consideren que DA té la màxima responsabilitat en el fet d’assolir el consens necessari per poder governar i oferir estabilitat al país. L’exemple que tenim dels països propers, i de la nostra pròpia experiència, ens demostra que la inestabilitat política no és bona companya de la prosperitat, tot al contrari, causa incertesa econòmica i social, i més tenint en compte que la crisi econòmica encara es troba molt present en les classes més desafavorides.
Per això crec que tant DA com tota la resta de partits polítics amb representació tenen un alt grau de responsabilitat pel fet que els ciutadans han votat diàleg i no bloqueig, han votat pluralitat i no personalismes, en definitiva han votat un govern més participatiu i no se’ls pot defraudar.
Cada decisió de cadascun d’ells serà analitzada amb detall, i al darrere de cada posició no s’haurà de perdre de vista el tan anhelat “Sentit d’Estat”. Allò que demostri que el més important és el país i no els interessos del partit, sigui quin sigui, sense defugir que la responsabilitat del resultat també és de l’oposició.
El que em preocupa és el fet que la negociació que pugui haver-hi durant aquests dies per poder assolir un govern el més estable possible es dugui a terme en clau comunal. Digui’m il·lusa, però sincerament ho trobo injust.
I aquí torno a la responsabilitat de tots. Actualment el nostre país té temes i reptes de cabdal importància com poden ser la negociació amb Europa, el problema dels lloguers, la precarietat laboral i social que afecta determinats sectors de la nostra societat, la sostenibilitat de les pensions de jubilació i de la sanitat, per citar alguns dels temes que realment haurien de marcar el camí i el fons de la negociació.