Mirar endavant

Unes eleccions -i més en un petit país com Andorra- sempre donen molt joc. L'endemà dels comicis i durant els dies posteriors hi ha sobredosis d’anàlisis dels resultats obtinguts per part de cadascú i dues idees sempre són recurrents: la primera, que tothom sempre guanya les eleccions, encara que això sí, cada partit només destaca allò positiu per a ell per vendre-ho com una victòria cap als seus. La segona, que tothom diu que la ciutadania s'ha expressat de forma clara amb el seu vot, però tothom entén una cosa diferent i “casualment” alineat amb els seus propis interessos.

A part de fer les delícies de politòleg que portem dins i tenir el relat preparat per a la pròpia parròquia, cap de les dues idees no aporta gaire al conjunt de la societat. El que realment sí que hi aportaria és mirar endavant, és a dir, com es pot fer front als grans reptes de país a través del resultats obtinguts per cadascun.

Les campanyes electorals aporten més soroll que claredat als electors per l’enfocament que se’ls dona. Aquestes es plantegen com un joc de suma zero on tot el que gua-nya un ho perd un altre i, per tant, és difícil sortir de l'atac, de la crítica i de la sobreexplotació de les mesures que cadascun planteja, malentenent el que hauria de ser la contraposició d’idees per trobar la millor solució.

Un cop passada la campa-nya electoral, cal sortir d'aquest atzucac i mirar endavant, i això significa dibuixar l'Andorra que es vol. En comptes de reduir el pastís només a allò que m'ha tocat, el que cal és fer que la suma amb els altres faci créixer aquest pastís.

Els resultats electorals mostren que la governabilitat del país passa perquè diverses forces hagin d’alinear la seva visió d'aquesta Andorra. Ara és el moment de veure la maduresa i la responsabilitat de tots els partits davant d’aquest escenari després d'una campa-nya on la majoria demanava que no hi hagués majories i que, per tant, volien pactes i consensos. Més que mirar tot allò que separa uns partits dels altres, el que cal és mirar tot allò que els apropa, mirar endavant.

Els grans reptes que tenim al davant com l’acord amb la UE, les pensions, el benestar social o el reforçament del model econòmic són prou importants per al futur del nostre país com perquè ara, en comptes de mirar enrere, tots els partits mirin endavant.