L'imprescindible governabilitat

L’elector ha dit la seva. I ha posat tothom al seu lloc. Almenys per ara. Més tard, ja veurem. Serà una altra història.

La primera sorpresa, relativa, és que alguns no apareixen en el nou arc parlamentari, atès que no han pogut aconseguir ni el primer escó que els hauria donat visibilitat en la pròxima legislatura. Per poder sobreviure, hauran d’analitzar, amb profunditat, les causes de la seva derrota. Aquests interrogants seran encara més punyents per aquests que presumien d’un llarg històric polític. Uns altres, més joves, es veuran també obligats a observar la feina dels futurs governants des de la barrera. Per motius diferents, no han pogut convèncer, tot i la seva pugnacitat innegable. Sembla que així es dibuixa un cert bipartidisme ideològic.

L’oposició socialdemòcrata s’ha consolidat. Ho demostra el seu resultat a la llista nacional, però també en algunes parroquials. Si bé alguns podien pensar que la seva estratègia atrevida li passaria factura, ara cal concloure que no és així. Durant els últims mesos, han anat criticant l’aleshores majoria, formulant unes propostes que semblen comportar un risc institucional i altres un cost important, que mai s’ha volgut precisar. Però, tot i això, una part representativa de l’electorat els ha donat suport, senyal que s’haurà de tenir en compte en aquest nou mandat.

El grup fins ara dominant no ha aconseguit revalidar la majoria absoluta, però confirma ser la primera força política del país. I li toca, doncs, ara prendre la iniciativa.

Certament, la poca diferència, en un sentit o l’altre, dels vots i dels resultats podria suscitar, de nou, el debat sobre les regles electorals, i, per tant, la seva eventual modificació. Ara bé, abans que res, sembla convenient, en el moment actual, entrar en una política de pactes entre diferents grups parlamentaris, per a una deguda governabilitat però sense deixar de banda la necessitat d’una relació més fluida entre majoria i oposició. I això amb el propòsit de resoldre els reptes que ens esperen. Apareix en efecte imprescindible que tots col·laborin, entre altres, en el marc de la negociació amb la Unió Europea i per trobar solucions per a la sostenibilitat del sistema de jubilació.