Foc i lloc
'Block'
De l’abandó comunicatiu de l’Església per part de Déu
La Bíblia és –entre d’altres textos sagrats– una de les moltes lectures pendents que se m’acumulen a casa des de fa temps. Encara no ha caigut però aquests dies, com a mínim, he tingut temps per fullejar-la, consultar algun dubte concret, fer alguna lectura en diagonal i també per a alguna aproximació des de fora del text gràcies a la contextualització històrica de la Setmana Santa que fan molts mitjans de comunicació. Tot i això, continuo sent, evidentment, un gran profà en la matèria.
En qualsevol cas, la meva aproximació mínima, caòtica, irregular i externa a la Bíblia em deixa un munt de notes, dubtes i pistes a seguir. D’entre totes elles, m’ha sobtat especialment l’abandó comunicatiu a què Déu té sotmesa l’Església des de fa temps. Després de tenir línia directa amb Abraham i amb Moisès o d’enviar fins i tot un representant a la Terra per parlar en nom seu, Déu fa dies que està missing. Ni rastre. Com si no hi hagués ningú a l’altra banda o no s’hi volgués posar, i no sé quina de les dues alternatives és més negativa per a la jerarquia eclesiàstica que diu representar-lo. És evident que com més avanci la ciència i la consciència científica de la població, la religió catòlica veurà molt més limitada la seva autoargumentació per la via de les proves i es veurà restringida a la més arriscada i difícil explicació de la fe només per la fe, allò tan poc convincent del “I per què no? Doncs perquè no. / I per què sí? Doncs perquè sí”.
Déu fa dies que no es posa al telèfon, doncs, i, de l’època en què suposadament s’hi posava, només ens queda un fax i un grapat de directrius del seu portaveu. Res més. La resta és producció pròpia de l’Església. I aquesta és, avui dia, des del meu punt de vista, la contradicció interna més important de la religió catòlica: haver fet bandera i haver radicalitzat les seves postures precisament en aquells temes dels quals ningú no recorda que Déu en parlés, caient, doncs, en la gran perversió de la defensa de l’Església per l’Església, lluitant més per defensar la jerarquia i el seu discurs que el missatge diví.