La Setmana Santa d'abans

Les primeres referències a l’afluència de visitants durant la Setmana Santa es remunten als inicis del segle XX. L’historiador i excursionista Josep M. Guilera, que visita Andorra per primera vegada l’any 1919, destaca el sentiment d’hospitalitat de la població andorrana i l’escassa presència d’estrangers, la major part dels quals són desertors francesos i alemanys evadits dels camps de concentració. Guilera arriba per Setmana Santa i, encara que porta una targeta de presentació per al senyor Pla, propietari de l’establiment termal més acreditat d’Escaldes, no es pot allotjar al seu hotel perquè només obre els mesos d’estiu, en la temporada de prendre les aigües calentes.

Unes dècades més tard, el visitant que arriba a Andorra en aquesta època de l’any es troba una imatge ben diferent: bars tancats, igual que els cinemes i les botigues; carrers sense circulació per la prohibició al trànsit rodat, però ocupats per les processons a les quals la població assistia massivament i en què, fins i tot, participava la mainada. Durant la llarga postguerra espanyola, Andorra es declara catòlica i practicant i la influència de l’Església incideix sobre l’activitat comercial. El Consell entronitza el Sagrat Cor en un acte al qual assisteixen totes les autoritats; també dicta normes relatives a la moral, com la prohibició que homes i dones es banyin junts en llocs públics i exigeix que els banyadors de les dones siguin decents, sense escot i llargs fins al genoll. A la dècada dels seixanta, encara es prohibeix el trànsit rodat i es regula l’horari de tancament dels comerços, des de Dijous Sant, a partir de la una del migdia, fins dissabte. L’activitat dels cafès i els bars es restringeix durant les hores de les processons. Les restriccions durant la Setmana Santa i els viatges oficials a Roma de l’any 1950, per visitar al papa Pius XII, indiquen el pes de l’Església en aquell moment.

El turisme ho ha canviat tot i ha posat fi a aquells comportaments culturals i religiosos. Avui en dia esperem aquestes festes assenyalades amb el desig d’obtenir una bona afluència i seria impensable tancar els comerços en aquestes dates. Enguany ens podríem donar per satisfets si s’han assolit les previsions d’afluència de 64.000 vehicles i l’ocupació hotelera del 60%.