Lliris

Abans de treure les ungles, deixeu-me explicar. Escric la tarda de Sant Jordi i us pensàveu que parlaria de roses i llibres, però, a aquestes altures d’abril, tot són flors i violes: els ametllers ja són florits, els lilàs ja ho impregnen tot d’olor i els lliris grocs i blaus clapegen bona part del territori.

I, desenganyem-nos, portem una bona temporada de llana a la mà i de lliris al clatell (o era a l’inrevés? tant se val!). Tot i que sabem que les millors roses són les boscanes i que, per llibres, els taxis (ai, Barnils, com t’enyorem!), ens deixem prendre el pèl comprant, en un dia, milions de roses sense olor i de llibres sense suc ni bruc. És clar que floristes, llibreters i els qui vivim del món editorial ens esforcem a fer seguir la tradició, però, en realitat, pensem en la butxaca: negoci (i nosaltres, amb el lliri a la mà). De les compres d’avui, la majoria de roses es podriran ràpidament i molts llibres passaran sense pena ni glòria a criar pols en una posella.

Però, voleu més lliris? Au: el president Torra, voltat de roses grogues, demana a la comunitat internacional que ajudi la causa catalana; Diana Riba regala a una tal Inés el llibre que el seu home, Raül Romeva, ha escrit des de la presó; una marquesita que, a banda de no parlar el català i fer veure que no l’entén, ni tan sols s’ha llegit la Constitució espanyola, en signa exemplars com aquell qui dedica un llibre que ha parit des de les entranyes; en un poblet del nom del qual no em vull recordar fan un simulacre d’afusellament de Puigdemont i anem empassant; les grans fortunes vomiten milions d’euros per reconstruir Notre-Dame, però ni un per a saciar la fam dels pobres; els andorrans continuen donant gràcies a Carlemany perquè els deslliurà dels alarbs i els catalans continuem esmolant eines (per a segar!), i per cada un de nos­altres que creu en un déu, cent t’engalten un “bona Pasqua” sense haver-la fet abans de Rams, que és quan té gràcia...

Vaja, ja m’he quedat sense espai. Tanco, doncs, amb un bon ramet de lliris que he recollit, una rosa roja sense olor ni espines que m’han regalat, una pila de llibres que he comprat i que no asseguro que llegeixi i, és clar, la mateixa mala lluna de sempre.