Els dos problemes dels demòcrates

El 7 d’abril les electores i els electors van decidir que ja n’hi havia prou de majories absolutes. Després de 8 anys de prendre decisions totalment en solitari al Consell General i al Govern, DA no ha pogut mantenir la seva hegemonia i ha passat de tenir 15 consellers a 11. I aquest és un veritable problema per a DA i de retruc per al país.

Bàsicament en dos aspectes. El primer. Els demòcrates sempre han governat amb majoria absoluta, al Consell i als comuns. La cultura del diàleg, del consens, del pacte o d’acords és inexistent en la seva manera de governar des de la fundació d’aquesta unió de persones. És tan nul·la la seva capacitat de respectar les idees dels altres que cal recordar que els seus alts representants no han dubtat tot sovint a titllar de mals andor­rans altres que han manifestat opinions divergents a les seves. Per això la seva capacitat d’assolir consensos per governar des de pactes, avui en dia està més en dubte que mai.

El segon. Demòcrates per Andorra és un partit sense ideologia. Als seus estatuts no figura quina és la seva tendència ideològica. Ells mateixos s’autoubiquen al centre tot i que les seves polítiques són clarament de dretes. Així i tot, han aglutinat tot de persones amb orígens polítics diferents. L’avantatge de no tenir ideologia és que pots acollir militants de tot l’espectre polític. La majoria de persones que s’han apropat a DA, ha estat mentre aquest governava amb majoria absoluta. I ja se sap que el poder és una goma d’enganxar molt efectiva i que pot unir el més inversemblant.

Ara mateix, el gran poder que tenia DA s’ha diluït. És per això que caldrà veure el temps que aconsegueixen mantenir les bases unides. Els resultats de les eleccions comunals del desembre poden donar l’estocada a alguns dels seus comitès locals.

Per això, entre el poc entrenament a dialogar que els pot portar a governar en solitari, o fins i tot a l’oposició, i la previsible marxa de militants en el mateix moment que es deixi de tocar poder, el futur de Demòcrates d’Andorra està penjant d’un fil. És evident que no pot desaparèixer d’un dia a l’altre però pot començar a iniciar una lenta agonia després de les eleccions de desembre si, a més, perd alguns dels comuns en els quals governa.