Defensa de la llibertat religiosa

El Diumenge de Pasqua, uns que només podem qualificar de terroristes, s’han manifestat una vegada més, fent gala de la seva crueltat habitual. No van actuar a Europa, sinó a les terres de l’orient, a Sri Lanka. Amb un resultat esgarrifós, més de 250 morts, uns 500 ferits, una gran part dels quals havien decidit celebrar la resur­recció, en el seu lloc de pregària. La primera reacció, visceral és evidentment un rebuig total i rotund davant d’aquesta barbaritat que afecta les conviccions més íntimes de les víctimes.

Però, més enllà d’això, no podem obviar que la nostra societat moderna es vertebra mitjançant els valors fixats a la Declaració dels Drets Humans, de la qual davalla, entre altres, la llibertat d’opinió i pràctica religioses. Ara bé, alguns, impregnats d’una concepció mortífera i excloent de la seva fe no ho accepten de cap manera. Pregonen per a una aplicació estricta i literal d’uns textos redactats fa uns 1.400 anys, sense entendre que aquests preceptes s’han de contextualitzar amb relació a l’època en la qual varen ser produïts. Els volen avui aplicar al peu de la lletra, tot i que aquests relats siguin totalment obsolets.

Tal com ja ho han informat nombrosos altres articulistes, la indignació causada per aquests atemptats apareix, massa sovint, matisada per la distància que ens separa dels llocs on ocorren. No té, malauradament, en el nostre esperit, el mateix efecte de sideració un atemptat a Sri Lanka, que un ocorregut en una ciutat més pròxima, a Europa o als Estats Units. No hem de caure en aquest parany i, és, per tant, imprescindible reiterar que la reacció ciutadana i política, en el sentit noble de la paraula, ha de ser sempre contundent. Tot el que afecta Sri Lanka o altres estats més llunyans ens pot afectar i segurament ens afectarà un dia o un altre. No oblidem que la finalitat última d’aquests criminals és res més que la instauració d’un règim polític absolutista, que res té a veure amb els valors religiosos i que ens faria tornar a l’edat mitjana. Tothom ha de poder cultivar i practicar en total llibertat i tranquil·litat la seva fe, si així li convé. Aquesta llibertat és innegociable i ha de ser protegida en tot moment, per tots i per a tots.