El pacte

Hem començat un mes complicat políticament. Aquí i a casa dels veïns. “Al maig vaig com vaig”, diuen al Pallars. Una mica perduts. Serà un mes de paraules, de retòrica, de declamacions i discursos. Conseqüència de les eleccions. Més ben dit, dels resultats de les eleccions, especialment a Espanya. Són dies de comentari i d’interpretació. De fet, el nom de maig, segons la mitologia grega, ve de la nimfa Maia –Maius, en llatí–, mare d’Hermes, intèrpret i comentador de la voluntat dels déus. Nadó avançat i precoç. Es va escapar del bressol de Maia i va anar a robar el bestiar del seu germà Apol·lo. Va posar uns esclops a les potes dels bous perquè no es veiessin les seves petjades i va lligar unes branques a les cues del bestiar per anar esborrant el pas i les empremtes... Ara, a Espanya, alguns xiulen i les cues no donen a l’abast... Ja ho va dir Nietzsche: “No hi ha fets, sinó interpretacions.” Maig és avui el mes d’interpretar els fets per determinar-ne el significat. El mes d’Hermes, de l’hermenèutica política. “Trompe-l’oeil”, n’ha dit Antoni Puigverd fa uns dies.

Sempre m’ha semblat que el consens, en qüestions d’Estat, és fonamental i imprescindible. Així vam fer la Constitució i les lleis bàsiques del sistema. Més, ¿la governabilitat d’un país és un principi i una regla bàsica o forma part solament de la política ordinària que funciona només amb la llei de la majoria? Deu ser un mix d’ambdues, cada dia més enrevessat i complex en ser difícil d’interpretar el resultat de les eleccions, ja que sembla que els electors, votant, diuen moltes coses al mateix temps. El govern, però, és insubstituïble i cal governar. Tot i que els partits es fan i es defineixen en oposició els uns dels altres –en democràcia partit vol dir part d’un tot–, el grup majoritari té la legitimitat per exigir que el deixin governar. Sí, d’acord, han de negociar, construir consensos i fer possible un projecte comú amb una pedagogia eficaç.

Andorra, país molt petit, molt fràgil i molt vell, que ve de molt lluny, sempre ha tingut una cultura necessària d’entesa i sempre ha tingut el pacte com l’orientació estratègica del seu caminar i del seu missatge de fons. Sempre, en tot temps. També al maig.