Dues maneres de fer

El resultat de les eleccions passades ens va deixar un escenari en què cap partit té una majoria suficient per poder tirar endavant el seu programa polític i la seva acció de govern de forma aïllada. S’obria, així, un escenari en què es fa necessari arribar a pactes i consensos per tal d’assegurar una governabilitat i una estabilitat que el conjunt de la societat reclama.

És important, però, veure de quina manera s’han intentat articular aquestes majories. Uns, amb la clara voluntat de donar una estabilitat al país arribant a un acord de govern per a tota la legislatura basat, per damunt de tot, en un programa de govern d’ampli consens que doni resposta als principals reptes que ha d’afrontar Andorra i que, alhora, doni compliment de forma àmplia als programes electorals dels partits que aposten per aquesta governabilitat. Uns programes que no deixen de ser un contracte amb la ciutadania i, sobretot, amb els seus votants. Uns altres, amb l’única voluntat de fer fora l’actual partit de govern i intentar ajuntar la resta de forces polítiques amb aquest únic objectiu, sense establir cap full de ruta per fer front als grans reptes que té Andorra en aquests moments i fins i tot apostant per escurçar la legislatura per assegurar la cadira.

Dues maneres d’entendre la política i el servei públic molt diferents i, per sort per a tots els ciutadans d’Andorra, aquesta primera manera de fer és la que compta amb el suport explícit de tres de les cinc forces representades a l’arc parlamentari, cosa que assegura una àmplia majoria per arribar a bon port. Només un partit s’ha quedat tot sol defensant la primera i aquesta és una molt bona notícia per al nostre país.

Avui arrenca la sessió de Consell General que ha de culminar amb l’elecció del cap de Govern. Una sessió que s’inicia amb la presentació del programa de govern de cadascun dels dos candidats que s’hi postulen per obtenir el suport de la cambra. Entre avui i demà, segurament, sentirem molts retrets dels que no han pogut formar una majoria cap al nou govern que arrenca, però no es pot estar vuit anys criticant les majories absolutes i defensant la necessitat de pactes i consensos per avançar com a país i quan tens aquesta oportunitat no fer res per assolir-los.