La dieta

Les anàlisis no han sortit bé. Toca fer bondat. Dieta. No és el primer cop. Ja em conec la lliçó: evitar alguns aliments, menys d’això i més d’allò i d’allò altre. I esport, és clar, però no és això el que em fa mastegar entre dents un renec malhumorat. Malgrat que imagino quin serà el menú, vaig a la dietista. Això de les dietes és tot un món. Per sort, la Berta adapta la dieta als hàbits del client i no a l’inrevés. Després d’uns dies, he redescobert el sabor d’alguns aliments saludables que tenia oblidats i m’he sorprès de la creativitat que es pot abocar en un simple bol d’amanida. Per altra banda, d’allò que n’he de menjar menys que abans, ara en gaudeixo més. I dels aliments prohibits, què dir-vos: quan em salto la prohibició (molt puntualment, tot s’ha de dir) somric entremaliat com si fos un altre cop el nen que, d’amagat, s’afartava de torrons o panellets i després feia cara de bon jan.

Després d’unes setmanes el balanç és positiu. La balança també. Per això se’m va acudir que potser també podria fer dieta en altres àmbits de la vida. Per exemple, amb els llibres. Dedicar menys temps a la lectura dels autors que devoro amb golafreria i tastar coses noves: gèneres diferents, altres veus, altres sabors i fins i tot altres llengües. Per què no? En la varietat està el gust, diuen. He de moderar-me amb la ironia (he sentit a dir que provoca acidesa) i, sobretot, evitar els aliments prohibits, en el meu cas, la tendència a intel·lectualitzar-ho tot. Em pregunto si la gent fa aquest tipus de dietes. Menys tele, menys Internet i més estona compartida amb la gent propera. Més silenci. Redescobrir el gust d’escoltar un disc (sí, un disc) sense fer altra cosa que parar atenció a la música. Hi deu haver gent que hauria de fer una dieta oposada a la meva? Menys esport i més lectures? No em feu cas, em sembla que em falta sucre. O potser són hidrats?

En un moment de confusió provocat per la gana se’m va acudir que ara tots haurem de fer dieta amb la política. El Consell i el Govern són tan variats com una de les meves amanides. Com si fos una màxima postmoderna del Digest: evitar determinats aliments, menys d’això i més d’allò i d’allò altre. Tant si ens agrada com si no, ens ho haurem de menjar sense patates. Bon profit.