La disputa política de la Funció Pública

Tothom sabia que el Govern de coalició entre Demòcrates i Liberals, amb la tercera pota de Ciutadans Compromesos, no trigaria gaire a viure diferències importants entre els seus components. Són diversos els dossiers complicats que hauran d’afrontar i sobre els quals, abans i durant la campanya electoral, van evidenciar les seves diferències. Un d’ells, no pas l’únic, és el de la Llei de Funció Pública.

La publicació de la sentència del TC que anul·la dos articles del text perquè contravenen la Carta Magna ha desfermat el primer d’aquests enfrontaments que, a més, té elements, com a mínim, rocambolescos. Entre ells, el fet que el recurs que ha provocat aquesta resolució va ser signat, entre altres –consellers generals del PS inclosos– per Judith Pallarés, llavors parlamentària de Liberals i ara ministra de Funció Pública. I redactat i presentat per l’advocada Eva López, ara parlamentària liberal.

Entenc que si fa unes setmanes pensaven que la llei contenia importants elements contraris a la nostra Constitució, més fins i tot dels que el TC ha reconegut, la seva postura no deu –no hau­ria– d’haver canviat. No en va, en campanya van dir una i altra vegada que s’havia de derogar i fer-ne una de nova.

En canvi, a l’altra banda de la taula governamental trobem un Xavier Espot o un Eric Jover que, en les darreres declaracions, diuen ben clarament que tot just cal modificar els articles anul·lats i com a màxim “algun petit detall més”, i tirar endavant amb els reglaments perquè no s’estan de continuar defensant que és una bona llei. En canvi, de les cadires liberals del Govern, on també hi ha ara una secretària d’Estat, Lara Vilamala, que ha estat molt combativa des del seu sindicat tant amb la llei com amb altres qüestions que afectaven els treballadors públics, no s’està gens d’acord amb aquest plantejament i proposen obrir el meló i es comprometen públicament a tirar endavant una reforma molt més profunda.

La disputa, doncs, està servida entre les bandes demòcrates i liberals del Govern tripartit. Amb una situació per part dels implicats realment atípica, amb plantejaments clarament oposats i posicions ben fermes fetes públiques. Ara només cal esperar veure qui queda en entredit: Espot, Jover i Descarrega o bé Pallarés, Vilamala i López.