Camí de tornada

És automàtic –ja us hi haureu fixat–: de cada tema nou que sorgeix al debat públic i al qual li conferim certa importància en fem un paquetet ben maco i, au, l’enviem cap a l’escola. El respecte, les bones maneres, la sexualitat, la sostenibilitat, l’educació financera, la gestió de les pròpies emocions, els hàbits saludables, l’educació viària... “És important que això es treballi des de ben petits a les escoles!”. Ep, a favor! –gairebé sempre–, tot i que no puc evitar que se m’escapi un mig somriure quan després d’entaforar a les escoles tots els nostres neguits passatgers, totes les “noves competències clau per al segle XXI” –“que facin xinès!”, “que sàpiguin gestionar projectes!”, “que pensin de manera computacional!”, etcètera–, encara pretenem que dediquin les mateixes hores que dedicàvem nosaltres a aprendre el que apreníem nosaltres de la manera com ho apreníem nosaltres. Veieu que hi ha alguna cosa que no acaba de lligar, oi? –i encara menys en un context en què, com ens recorda el Daniel Innenarity, el món, ara, és tan gran (tenim tanta informació a l’abast) que ja no es pot conèixer directament, ja no el podem memoritzar, és un món, per nassos, de segona mà. Vaja, que les escoles vagin ben despistades em sembla el mínim dels mínims –tot i que això tampoc ho acabem d’entendre... volem escoles sòlides i amb certeses en un món líquid i desorientat...

El cas és que els encàrrecs sempre van en la mateixa direcció: de la societat cap a l’escola. I crec que no explorem prou la direcció contrària. Com, des d’altres àmbits de la societat, podem contribuir a treballar allò que es fa a les escoles? Em venen al cap molts exemples... però permeteu-me que em centri en allò que podríem anomenar l’educació de la mirada i de l’oïda, l’educació visual i auditiva, la sensibilitat (artística i general). Difícil fer-ho millor del que alguns ja ho fan –i per alguns em refereixo al Jambo, l’Ull nu, el Kids Film Festival, l’Andorra Land Art i a tots els que em descuido–, tots ells amb apostes més tímides o decidides pel públic infantil... Res, que l’oferta ja la tenim, i és impagable –gràcies a tots els qui ho feu possible! Ara cal, però, trobar la manera perquè, fora d’hores, hi pugui anar el màxim de canalla.