Apropiació indeguda

En un text d’Arturo Belano, llegeix amb sorpresa una referència a Henri Simon Leprince, poeta francès que va malviure a París durant la Guerra Mundial. De seguida l’encurioseix la figura d’aquest escriptor que no tenia ni punyetera idea que existís. Deixa el llibre i comença a buscar informació: troba referències a alguns dels seus poemes en prosa però a Internet no n’hi ha cap fragment, només mencions marginals de col·laboracions amb diaris provincials i revistes de poetes fracassats. Troba una foto en blanc i negre a l’interior d’un vagó fosc i atrotinat. A la imatge l’acompanya una novel·lista famosa que algun cop havia passat per Andorra. Eren amics? Però si ell era un mort de gana. Leprince va venir a Andorra? Busca més informació i descobreix que Sensini li havia dedicat un breu epígraf en un dels seus llibres: Leprince era un mal escriptor però va guanyar una clandestina notorietat dins la Resistència ajudant a fugir altres escriptors famosos perseguits per la Gestapo. Sensini especula sobre si Leprince va apropar-se a Andorra en alguna d’aquestes perilloses excursions d’incògnit per fer passar fràgils lletraferits. Potser va acompanyar fins a Tolosa algun escriptor dels bons i després de baixar del tren, i com autor desconegut, va visitar el Principat? Sensini assegura haver vist una foto de Leprince amb un paisatge al fons que podria ser qualsevol racó del Pirineu, l’Arieja o Andor-ra. Deixa Sensini i torna a la foto de Leprince amb l’escriptora famosa: et voilà, a la finestra del vagó, un bosc de pins i una vall de muntanya. Amb aquestes dades creu que podria escriure una columna. Al seu cap, en un no-res concep la peça. El problema és que si ha de citar les referències que ha trobat, serà un text feixuc. La gràcia seria fer conèixer Leprince amb el ganxo de si va venir aquí. I això, encara que ja ho hagi escrit algú altre, només és una idea i les idees no tenen propietari, mastega entre dents. Cert, però és de justícia reconèixer el mèrit als pares de les idees. Si no, potser no és plagi però sí una apropiació indeguda. Per això se li acut una manera burleta de citar les seves fonts i així comença el seu article: llegeixo Belano i descobreixo una referència a Henri Simon Leprince, poeta francès que va...