Foc i lloc
La generació dels setanta
Contribució a la identitat andorrana
El Toni Morell, en una de les inspiradores tribunes a les quals ens té acostumats, explica que als anys 1978-1980 del segle passat es produí una regeneració cultural espectacular, afirmació amb la qual coincideixo plenament. L’any 1978 va ser intens per a Andorra: fruit d’una consulta popular, el Consell trametia als coprínceps una memòria de reforma institucional. Pau VI i el secretari d’Estat del Vaticà confirmaven la seva posició oficial de no permetre cap alteració del peculiar estatus del país. A més, aquest any el Consell reclamava a Radio Andorra i Sud Radio el deute pendent, sota amenaça de tancament; les emissores eren vistes com un mitjà per potenciar la identitat nacional tan important com l’ensenyament, a condició que s’incrementessin les emissions en català i els espais destinats a la realitat andorrana. Un sector de la societat veia en el control de la premsa, la ràdio i la televisió el mitjà per recobrar la identitat nacional.
El moviment popular que reivindicava la nacionalització del sector radiofònic pren embranzida, abanderat per la pròpia classe política i, el novembre del 1980 veu la llum un manifest, adreçat al Consell i a l’opinió pública, de marcat caràcter nacionalista, signat per 83 andorrans en representació d’un ampli ventall ideològic. Per als signants, la solució al problema de la radiodifusió no es podia abordar exclusivament d’un punt de vista econòmic, ni amb l’acceptació de pressions externes. El manifest defensava la sobirania com una responsabilitat col·lectiva i no tan sols dels elegits. Donava suport a les accions institucionals i, en especial, a la reivindicació que les ones radiofòniques eren una riquesa nacional i, per tant, inalienables i que corresponia al Consell decidir la forma i les condicions de la radiodifusió al venciment dels contractes.
Alguns dels que van contribuir al canvi cultural i polític d’aquells anys ja no són entre nosaltres, com la Lídia Armengol, el Manel Mas o el Pere Canturri. D’aquella generació encara podem gaudir d’intel·lectuals com el mateix Toni Morell, Toni Ubach o Casi Arajol, i de polítics com Francesc Cerqueda, Òscar Ribas i Jaume Bartumeu. Valdria la pena atorgar un reconeixement a aquesta generació que ha tingut un paper preeminent en la història recent d’Andorra.