'Suma y sigue'

“Suma y sigue... Ganaba y ganaba y ganaba y gané... Sólo sé que al final todo se estropeaba...”, canta Estopa en el somni d’una nit de casino. Aquests últims dies, pendent de l’aritmètica electoral espanyola, sense saber ben bé el perquè, m’ha vingut al cap la lletra d’aquesta cançó. Suma y sigue, ròssec, en català. En les diferents institucions s’anaven tancant la majoria d’operacions bàsiques de l’aritmètica, la suma i la seva propietat de clausura. En alguns ajuntaments i comunitats autònomes, també la commutativa en conèixer el comportament de circuits. Òbviament, segons la propietat associativa, no tenien a tot arreu els mateixos sumands. Allò que ma padrina, desconeixedora de l’àlgebra, deia amoïnada: com es poden sumar pomes i peres!

Queda encara pendent la Moncloa, la gran suma, la suma de la investidura. Ai, aquí cal, a més d’aritmètica, ser expert en la teoria de conjunts, en anàlisi i funcions, és a dir, estudiar les relacions de dependència d’una variable respecte d’una altra i, per damunt de tot, en topologia, molta topologia, l’estudi de l’espai i les deformacions bicontínues. Ja m’enteneu, fins i tot els de lletres. La dificultat ve de lluny i, a més, la suma ha de durar quatre anys, amb nous pressupostos i decisions cada any! La qüestió de la connectivitat.

Heu vist així mateix que la política és també gramàtica. Més ben dit, llenguatge. La suma PSOE-Podemos ens pot dur, no a un acord de coalició, sinó a un compromís de cooperació! Entrem en un joc de significats i, en aquest envit del gat i la rata, ens prenen per ximples. Han tornat els sofistes, si és que havien marxat. Ja el filòsof grec Anaxàgores, mestre de Pèricles, ens va advertir i avisar per sempre: “Si m’enganyes una vegada, teva és la culpa; si ho fas dues vegades, és meva.”

I oberta és encara la suma europea. Un autèntic jeroglífic, deia l’altre dia, que ha d’encaixar variables polítiques, geogràfiques i de gènere en el nomenament dels principals càrrecs per part alhora d’institucions plurals. A Europa estem en un altre nivell. Aquí cal conèixer ja la teoria de la relativitat, on –atenció– la llum es corba, o s’havia corbat fins ara, davant un camp gravitatori en el continu espai-temps... alemany.