Converses d'ascensor

Quina calor, redéu! Sí tu, cau foc, el carrer sembla un infern. Aquí dins, encara. Vas a la quarta? Sí, gràcies. I per dormir, què? Uf, sí tu, no hi ha manera. Vinga, adéu. Que vagi bé. Abans que es tanquin les portes, sento que algú demana que esperi i en un segon treu el cap un company de la quarta planta. Baixes? Pujo, ho sento. Al migdia coincideixo a l’ascensor amb l’Agnès, de la sisena. Què, a dinar? Sí, al forn, fa ella mentre somriu. Com dius? Noi, amb aquesta calor i el cotxe al sol, tu diràs, sembla un forn. Té raó. Somric i m’imagino els conductors coent-se a la papillote. Amb la panxa plena torno a la feina i al vestíbul trobo una companya de l’altre extrem del passadís. Piquem al cinquè. Durant el trajecte parlem de la canícula. És el tema de la setmana. La calorada i l’incendi. No sé per què, ara l’ascensor em recorda un microones. És que la gent, la veritat, no ho entenc com no fan més prudència, es pregunta ella. Deu ser una pregunta retòrica. No sé ben bé què respondre i afegeixo una dada insubstancial: sí, i amb aquestes temperatures.

A mitja tarda baixo un moment a l’office i quan torno a dalt veig un company del tercer davant de l’ascensor. S’obren les portes i de lluny em pregunta si pujo. Sí, espera. No som amics però ens entenem força. Els dos venim de les humanitats i les ciències socials. És un paio interessant. Prescindim dels tòpics: que bé que ens van els fenòmens atmosfèrics per a les converses d’ascensor, dic. Sí, respon, suposo que com que hi ha poc temps i no sabem què dir, parlar de la meteo és el recurs fàcil. Cert, moltes vegades parlem per no dir res però són converses que fan la seva funció. Som com els ximpanzés que es treuen les puces els uns als altres: a banda de la funció higiènica, es veu que és un mecanisme per reforçar els llaços socials entre els membres del grup. Ells es treuen les puces i nosaltres ens saludem i preguntem com va. En podries fer un article, em proposa amb la porta a la mà. Vols dir? Sí home, un article dels teus, una columna sense tema on reprodueixis les converses d’ascensor. Una conversa com aquesta? Per què no? Se n’ha anat. I aquí em teniu. Però no sé si me’n sortiré. Amb aquesta calor el cervell se m’està estovant com una barra de mantega al microones.