Foc i lloc
Les curses de muntanya
La mercantilització dels espais naturals
No fa gaires anys, anar a la muntanya era sinònim d’excursió relaxada, però avui milers d’esportistes recorren a tota velocitat els espais naturals, alguns dels quals protegits, fet que, en opinió dels experts, constitueix una amenaça per a determinades zones. La proliferació de les curses és un fenomen que afecta molts entorns de muntanya i Andorra no n’és una excepció; les competicions andorranes, que viuen un èxit fulgurant, creixen impulsades per empreses, estacions d’esquí i particulars que involucren en l’organització les diferents administracions. S’ha creat un negoci lucratiu, ja que són proves multitudinàries que esgoten les places ràpidament.
Entre les nombroses competicions, destaca l’Ultra Trail, amb deu edicions. El web d’aquesta prova, que ofereix un total de cinc modalitats, anima els participants a recórrer espais protegits de gran valor ecològic, com el sector del Comapedrosa, la vall de Sorteny i la vall del Madriu, declarada Patrimoni Mundial per la Unesco; en la primera edició de l’any 2009 hi va participar el mític Kilian Jornet i a l’edició del 2018 ja va comptar amb 2.698 participants. La Copa d’Andorra de curses de muntanya també inclou la prova del Casamanya extrem, la Jorma Urban Trail, l’Sportiva Andorra Trail per parelles... Tot i que l’Spartan Race no sigui considerada una cursa de muntanya, mereix una breu ressenya, ja que enguany ha comptat amb 5.100 corredors; aquesta prova, promocionada per Encamp i Grandvalira, ofereix Andorra com a destí espectacular per poder gaudir d’una carrera dura i un paisatge únic.
Aquestes competicions tenen impactes ambientals negatius i en molts casos obren noves rutes per les quals transiten centenars de persones que provoquen erosió del sòl, danys a la vegetació, afectació sobre la fauna i deixen restes de senyalització i deixalles que, de vegades, no es recullen de manera escrupolosa. Finalment, cal afegir que no sempre se celebren en la millor època (es recomana la tardor i aquí es fan a l’estiu). Estem davant d’una utilització mercantil de la muntanya que, justificada com a activitat esportiva, només té en compte el retorn econòmic. L’Administració, que està obligada a vetllar pel medi ambient, ha d’avaluar els impactes sobre el medi que pot ocasionar aquesta modalitat esportiva.