Ulleres progressives

Els que sou lectors d’El País ja ho sabeu. Cada dissabte publica Babelia, un suplement cultural. Sol estar bé. Com us podeu imaginar, és una revista amb apreciacions i interpretacions interessades, com el diari. Com tots. Aquells versos de l’escèptic Campoamor: “Y es que en el mundo traidor / nada hay verdad ni mentira: / todo es según el color / del cristal con que se mira.” El cap de setmana passat, en aquest món traïdor, les ulleres de Babelia ens oferien una selecció de llibres per llegir aquest estiu. En 24 capítols donava un centenar de pistes en tots els gèneres amb unes recomanacions. Comença l’estiu, un temps propici per badar i per deixar-se dur pel plaer de llegir. (Crec que som l’última generació que llegirà llibres de paper, com a mínim d’aquells que ja feien dir a Quevedo: “¡Dios te libre, lector de prólogos largos!”)

Em permeto afegir a Babelia dos llibres que em van arribar pel meu sant. Molt recents els dos i d’unes altres ulleres, però molt recomanables.

El primer és Homenaje a Adela Cortina. Etica y filosofia política. No sé si li agradaria a Quevedo. 630 pàgines en tres parts: ètica fonamental, ètiques aplicades i filosofia política. L’Adela Cortina és una gran filosofa valenciana de la meva generació. Davant la debilitat de les nostres democràcies, de la globalització tecnològica i econòmica, els seus amics més reconeguts li fan un homenatge, una reflexió sobre la llibertat i la justícia, la dignitat humana i l’obligació moral, l’ètica i la religió, els refugiats i l’acolliment, l’educació, el populisme, el posthumanisme...

El segon és l’últim número de Qüestions de vida cristiana. Títol: Lluís Duch. Símbol, religió i poder. Un número monogràfic dedicat a la biografia intel·lectual i a l’obra del monjo i savi Lluís Duch, que morí l’any passat. Un pensador sòlid i original, amb més de 60 llibres i 300 articles, que ha estudiat a fons el fenomen humà en la seva radical integritat. Als estius pujava a Escaldes i conversava amb Cebrià Baraut sobre el caràcter històric i simbòlic de l’humà, un ésser de mediacions que viu “emparaulant” –com deia– tots els seus mons.

Utilitzo, de fa temps, ulleres progressives. Permeten veure-hi bé en més d’una distància.