Foc i lloc

La violència als espais públics

Cal una reflexió seriosa sobre la violència sexual que pateixen les dones als espais públics.

Creat:

Actualitzat:

Els mitjans de comunicació arreu fan referència de forma continuada, per no dir diària, d’agressions sexuals a dones i nenes fetes sense cap mena d’escrúpol. Inclús en moltes d’aquestes agressions, els agressors han actuat de forma grupal. Tot i que la violència que existeix als espais públics afecta de forma extremadament considerable les dones, no és exclusiva d’elles.

Coneixem les agressions brutals que pateixe el col·lectiu LGBTI simplement per mostrar en públic els seus sentiments.

Aquestes són en la majoria de casos agressions gratuïtes, és a dir, que es fan simplement per agredir i moltes vegades dintre d’un context en què l’agressió es converteix en una forma de vida, inclús en una diversió, i amb l’intent de justificar els efectes de l’alcohol o les drogues, o per la intolerància al que és diferent o pensa diferent.

Però tots sabem que això representa una forma de poder envers l’altre, una forma de demostrar la seva superioritat amb agressions que afecten l’agredit de la pitjor manera, fent-lo sentir que l’únic que pot fer és sotmetre's a l’agressió.

Els experts afirmen que els espais on conquereixen moltes persones, concerts, festes, etc., són els llocs preferits per perpetrar aquests actes deplorables, els agressors ja van allà per desenvolupar aquesta agressivitat sobre qui sigui. No hi ha un motiu clar, un dia el motiu és un petó, un altre una faldilla una mica curta, un altre, ves a saber.

I aleshores penso en com els ciutadans d’Andorra es comporten als espais públics? Sabem perfectament que Andorra no es troba exempta d’això. Sabem el que passa, però sabem què hem de fer per evitar-ho?

Coincidim en el fet que cal una consciència ciutadana per evitar aquests fets.

S’estan fent importants esforços per introduir als nostres joves valors com el respecte, la tolerància, la gestió de conflictes sense violència, la solidaritat, però fets d’aquestes característiques ens demostren que encara ens cal fer molt camí.

Ens esforcem per treballar la inclusió, la no-discriminació des de ben petits.

Però moltes de les agressions les fan joves que han estat formats amb aquests valors, aleshores què ha passat? Per què actuen d’aquesta manera? Em resulta difícil trobar la resposta.

tracking