La cultura de l'esforç

Avui en dia, sembla que la cultura de l’esforç està en decadència tant a les escoles com a la societat en general. No ens cansem de sentir que els joves i els adults no s’esforcen i no s’impliquen suficientment en les tasques que realitzen. Però, és realment així?

El 27 de juny passat, la ministra d’Educació i Ensenyament Superior, la Sra. Ester Vilarrubla, va lliurar el 17è Premi Nacional a l’Estudi als cinc alumnes amb millor expedient acadèmic dels tres sistemes educatius de batxillerat i batxillerat professional. Aquests alumnes rebran una dotació econòmica de 3.000 euros i tindran pagades les despeses de matrícula al llarg de tota la durada dels estudis de formació professional superior o de primer cicle universitari a Andorra o a l’estranger. Voldria felicitar aquests joves pel premi que han rebut, però sobretot per la seva actitud envers els aprenentatges, l’esforç que han realitzat i per la seva dedicació en els estudis. Sense cap mena de dubte, l’esforç va íntimament lligat amb la motivació i, en l’exemple que acabo de mencionar, per tal que un alumne estigui motivat, cal que l’aprenentatge sigui significatiu. Això implica que els professors i el sistema educatiu també tenen la seva part de responsabilitat en el procés d’aprenentatge. Els professors han de predicar amb l’exemple, han de ser exigents amb els alumnes però també amb ells mateixos. L’atenció a la diversitat és un element clau: tots els alumnes han de trobar el seu lloc a l’escola, han de poder aprendre, rebre el suport que necessiten i sentir-se orgullosos del que fan.

Podem apreciar que no sempre són els alumnes amb unes altes capacitats els que se’n surten millor, sinó els alumnes que treballen i s’impliquen més en el que fan. I això és extrapolable al conjunt de la societat. Perquè la constància en el treball i en l’esforç és el que marca la diferència i el que permet millorar i aconseguir els objectius marcats, tal com diu l’escriptor i coach andorrà Marc Romera: “L’actitud et portarà a llocs on el talent no et podrà mantenir.” Hem de continuar potenciant la cultura de l’esforç en el nostre dia a dia i responsabilitzar-nos individualment, però també com a part d’un entorn que incentiva aquesta actitud, de les fites que volem assolir com a societat.