El 'cumpleanys' de Cinca

Vull començar aquest article denunciant enèrgicament l’actitud de Jordi Cinca l’altre dia a un acte en què vam coincidir i on va... És així de senzill. Imaginem per un moment que continuo amb la frase. Completeu-la amb allò que vulgueu. Amb la bajanada més grossa. Un comentari racista. Un cas d’assetjament. D’abús de poder. Una ridiculització. Algú a la sala té algun dubte que unes hores després de publicar-se (potser un article al Diari és inversemblant, però posem que és un post, o un tuit, potser no signat, potser anònim, amb una falsa captura de pantalla d’un pretès article, per fer-ho més creïble), algú dubta, deia, que poques hores després més d’un i més de dos estarien comentant la pretesa (falsa) actitud de Cinca donant-la per descomptada? Segurament no tots. Segurament no la major part –tot i que per xarxes menys públiques (sí, whatsapp) la cosa es dispararia, no en tinc cap dubte: Has vist? Que fort! Sí, jo un dia també vaig veure que... i anar inflant la cosa, que d’això es tracta. Alguns potser ho farien per animadversió. D’altres per divertir-se. D’altres perquè s’ho creurien de debò, perquè la lletra impresa encara gaudeix, per se, d’una aura de credibilitat... Algú dubta que molts mesos després, molts recordarien com a cert allò fals? És així de senzill. Estem així de desarmats davant nosaltres mateixos, llops i víctimes alhora, riu-te’n del gat d’en Schrödinger...

Tot això que us he explicat ja ho sabíeu, no aporto cap novetat, ho sé. Però no deixa de sorprendre’m com n’és de senzill, de ràpid i d’efectiu el mecanisme. Mireu, per exemple, què ha passat aquesta setmana amb un tema un pelet diferent però amb mecanismes similars. Rosalía. Nou tema. En català. En un moment hi diu cumpleanys en lloc d’aniversari. De manera molt ràpida, la xarxa s’omple de comentaris i la premsa d’articles (el tema de la setmana?) defensant l’ús del cumpleanys amb arguments ben diversos, criticant tots els que critiquen que no digui aniversari. Algú m’alerta de la bombolla: no he estat capaç de trobar ningú que critiqui l’ús del cumpleanys. Ens hi posem entre uns quants. Trobem ben poca cosa, crítiques infinitament residuals. No hi havia res. Només reacció. Ganes d’estar enfadats. Ganes d’inflar bombolles. Quina mandra...