La presència francesa a Andorra

La llengua francesa, que forma part de la nostra realitat sociolingüística, ha perdut el pes que havia tingut en èpoques passades. Aquest nou escenari és el resultat de l’afebliment de les relacions econòmiques, culturals i de cooperació amb França que van assolir el màxim esplendor als anys seixanta del segle passat. Durant aquell decenni la cultura francesa gaudia d’un gran prestigi, encara que els residents d’aquesta nacionalitat només representessin el 5% de la població. És l’època en què el comerç andorrà mostrava una clara preferència pel mercat francès i les importacions de França multiplicaven per quatre el valor de les espanyoles, mentre que l’afluència de turistes era similar en les dues fronteres. Els lligams es reforçaven quan l’any 1967, per primera vegada, un copríncep francès

–Charles de Gaulle– visitava el país i el seu govern decidia construir el Lycée Comte de Foix en uns terrenys cedits pel Consell. Actualment, la tendència s’ha invertit fins al punt que els intercanvis amb França han sofert un daltabaix en referència als d’Espanya: les mercaderies importades per Farga de Moles quintupliquen les que entren pel Pas de la Casa i l’afluència del turisme espanyol quadruplica la del francès. En el terreny de la demografia, els francesos, amb una dinàmica inferior a la d’altres col·lectius nacionals, s’han reduït al 4%. Les relacions econòmiques influeixen en l’ús d’una determinada llengua en un país que, com Andorra, té una vocació turisticocomercial molt definida. És evident que els que treballen en àmbits relacionats amb el turisme i el comerç no tenen avui les mateixes exigències lingüístiques que fa mig segle. L’aprenentatge d’una llengua estrangera se subordina a les necessitats econòmiques i moltes empreses prioritzen l’anglès i fins i tot el rus, en detriment del francès. També cal tenir en compte el pes de les universitats espanyoles que atrauen la meitat dels estudiants andorrans, mentre que l’altra meitat es reparteix entre les universitats franceses i l’andorrana; en l’elecció juga un paper important l’ascendència espanyola de molts universitaris i el poder d’atracció de l’àrea de Barcelona. A tot plegat cal afegir l’estat de les comunicacions viàries amb França, que han quedat al darrere de les existents amb Espanya.