Foc i lloc
Esclavitud al segle XXI
Més enllà de les institucions tenim una responsabilitat com a societat
La recent commemoració del Dia mundial contra el tràfic d’éssers humans, declarat per les Nacions Unides el 30 de juliol, ens obliga a reflexionar sobre un problema que ens pot semblar llunyà –tràfic d’éssers humans? A Andorra?–, però que en realitat es viu molt a prop nostre. Des de les institucions s’han emprès diferents mesures per adequar el marc legal a la lluita contra aquesta xacra, que requereix compromisos internacionals i també accions a escala nacional. En aquest sentit, vull recordar que el Principat és signatari del Conveni del Consell d’Europa sobre la lluita contra el tràfic d’éssers humans. Aquest darrer conveni va entrar en vigor l’1 de juliol del 2011 i això ha implicat, entre altres, que Andorra participi en els informes periòdics del Grup d’Experts del Consell d’Europa sobre el Tràfic d’Éssers Humans (GRETA) i també que el Consell General aprovés, el maig del 2017, la Llei de mesures per lluitar contra el tràfic d’éssers humans i protegir-ne les víctimes.
El darrer informe del GRETA celebra els avenços d’Andorra en aquest àmbit, tot i que és cert que el Principat no ha desplegat cap pla nacional específic. Som un país de pas entre França i Espanya i l’efectivitat dels controls fronterers explica que en el nostre territori no s’hagi detectat cap víctima. Amb tot, no cal anar gaire lluny per llegir notícies sobre pisos desmantellats on es retenen, en contra de la seva voluntat, dones vingudes d’arreu. Dones segrestades, maltractades i obligades a drogar-se i a mantenir relacions sexuals.
Més enllà de l’acció institucional, hi ha una responsabilitat que com a societat no podem defugir. Penso, per exemple, en la proliferació que hi va haver fa uns anys d’anuncis de venda de sexe en els nostres mitjans de comunicació. La prostitució és una pràctica prohibida a Andorra, però no a pocs quilòmetres d’aquí. Ara bé, quin control efectiu es pot fer d’allò que hi ha al darrere d’un anunci? Com podem saber que l’empresa anunciant és legal i les treballadores venen el seu cos de manera consentida? Cal anar amb molt de compte perquè, si bé és legítim que una dona faci el que vulgui amb el seu cos, no podem obviar la realitat, i és que sovint el negoci del sexe amaga explotació i esclavitud en ple segle XXI.