Desnaturalitzats

Era l’any dels atacs racistes contra els treballadors immigrats a El Ejido. L’any, també, d’una nova onada d’auge de l’extrema dreta a Europa (recordeu en Jörg Haider, de l’FPÖ, a Àustria?). Jo estava fent l’últim curs al Lycée i, comentant el tema a classe de Castellà, la Canòlich Travesset va convocar una imatge que amalgamava tot de característiques de la immigració nord-africana al sud d’Europa: fixeu-vos, ens va dir, en els vorals de la carretera un diumenge qualsevol en un poble qualsevol. Els veureu allà, amb la mirada perduda, dedicant el seu únic dia lliure a veure com passen els cotxes... Jo ja havia vist aquella imatge moltes vegades i des d’aleshores se’m va clavar al cap com una metàfora molt potent. La vaig continuar veient els mesos següents, tots i cadascun dels diumenges que tornava en cotxe a Bellaterra. Allà, a les classes, la imatge no m’abandonava. Quan —Sociologia bàsica— llegies que no som qui creiem que som sinó qui els altres es pensen que som, també pensava en aquella imatge. Quan els psicòlegs socials —en Tajfel ho explica molt bé— et fan veure els efectes en les persones de la nostra mania de classificar-ho tot en categories, també pensava en aquella imatge. Quan les antropòlogues —Mary Douglas, Teresa San Román— et feien veure l’exclusió darrere la categorització, no podia deixar de pensar en aquella imatge, l’exclusió als marges, vine, et tolerem (quin verb més horrible), però els diumenges, queda’t al marge, al voral de la carretera. Hi vaig tornar a pensar, després de molt de temps, veient Men against fire, el cinquè capítol de la tercera temporada de Black Mirror, perquè era exactament allò, perquè és exactament això. I hi he tornat a pensar ara que he tornat al nord d’Àfrica després de molts anys. He tornat a pensar que no se m’acut pitjor atac a la nostra concepció com a persones que la desnaturalització que pateixen tants migrants. I no parlo de cultura. Parlo de com de dur ha de ser ésser persones afables, obertes, rialleres, extravertides, immerses constantment en relacions socials i, de cop i volta, ser llegides des de la por, des de la desconfiança, des de la indiferència, ser foragitades als marges...