'Angeli'

En aquest deixar l’activitat diària, fonament de l’estiu, tornen sempre lligams i relacions passades. Paradoxal, desconnectant connectes. Marxant de casa, tornem a nosaltres mateixos, fruit del pas de l’obligació al lleure i de l’estiu com espai a més de temps.

A la ciutat de Lerma, al sud de Burgos, un territori històric, que avui forma part de l’anomenada Espanya buida –o “buidada”-, té lloc l’exposició Angeli, dins la sèrie de Las Edades del Hombre. L’any 1988 els bisbats de Castella i Lleó van decidir protegir, difondre i promocionar el seu patrimoni amb estudis, restauracions i activitats culturals i artístiques. A l’inici, Las Edades del Hombre havien de ser tres exposicions monogràfiques a Valladolid, Burgos i Lleó sobre iconografia, documents i música, i un congrés a Salamanca sobre fe i cultura. L’èxit, però, fou tan gran que el cicle de les exposicions encara dura i Angeli, a Lerma, n’és l’última edició ara per ara. Aquest any, com el seu nom indica, el fil conductor són els àngels –àggelos, en grec– “missatgers”, “enviats”, esperits,... presents en totes les religions monoteistes. Éssers de presència invisible i d’acció auxiliadora. La seva existència no és mai un problema per a la Bíblia, ni a l’Antic ni al Nou Testament, i s’han conformat sempre sota un aspecte i conducta humana, amb un atribut diferenciador, les ales. Constitueixen un món misteriós. A Lerma s’hi poden contemplar un centenar de peces, ordenades per capítols en les tres seus que les acullen: la primitiva parròquia, la col·legiata i el convent de les clarisses. Un bon muntatge i escenificació que permet admirar la bellesa de la realitat i la presència dels àngels en la iconografia cristiana, amb obres d’excel·lent qualitat d’El Greco, de Gregorio Fernández, de Juan de Juni, de Diego de Siloé, d’Esteban Jordan...

I pujant del primitiu nucli medieval cap a la col·legiata de Sant Pere, centre de l’exposició, un grafit en un pany de paret diu: “¡Ah! ¿No es cierto, ángel de amor...?” Un altre àngel! Els àngels formen part del paisatge cultural de la humanitat i són les paraules prestades en el recent homenatge a Zorrilla, assegut en bronze davant la col·legiata, també poeta i dramaturg de Lerma.