Foc i lloc
Bona Festa Major!
A la dreta, la senyora dels núvols de cotó fluix i dels tramussos i les parades de tir
15 d’agost. És Festa Major i ningú m’escolta ni em llegeix. Per això deixo que els meus dits em duguin cap a les festes majors de la meva infantesa, que només m’interessen a mi.
La festa es concentrava al Passeig, al costat del Daró, on tot era gatzara i lluminària. Al capdamunt, hi havia uns ninots enormes on cada any ens fèiem la foto de rigor i, a partir d’allà, anàvem baixant. A la dreta, hi havia la pesca de la tortuga (tortugues de veritat, amb un ganxo enganxat a la closca i un número estampat a la panxa) i, una mica més avall, la “meva” tómbola. Tant en un lloc com en l’altre sempre m’enduia la nina més grossa. Al cap dels anys vaig saber que tot era trampa: com que el pare era agent de l’ordre (aix!), els firaires feien mans i mànigues per acontentar-lo satisfent els desitjos de “la nena”. Però aleshores no ho sabia i estava encantada amb la meva bona sort.
Però continuem Passeig avall. A la dreta, la senyora dels núvols de cotó fluix i dels tramussos (sempre en compràvem una paperina per a la mare, que no venia amb nosaltres perquè Les Quatre Portes no es podia tancar) i les parades de tir. Nosaltres sempre tiràvem a Los Patitos: els meus germans eren els encarregats de cosir a trets les boles o les cartes i, mentre les meves cunyades esperaven un coixí en forma de cor, jo ja havia triat com a premi qualsevol galindaina. A l’esquerra, hi havia els cavallitos i les cadiretes. Amunt i avall i, a cada volta, acomiadaments i petons. Es veu que no me’n podien fer baixar ni a fum de sabatots. Coi de criatures!
I al capdavall del Passeig hi havia els autos de xoc. Aquests sí que em feien por! Era l’únic lloc on la Pilar i la Margarida podien festejar a plaer amb els meus germans mentre jo em quedava a terra amb en José (el meu germà gran, que no ho era de sang) mirant com una rateta entrava i sortia d’unes caselles que envoltaven una mena de plaça de braus en miniatura.
La nena es va fer gran i la Festa Major es va anar desdibuixant. Des que soc a Andorra, he canviat la de la Bisbal per la d’Encamp. Però fa massa anys que he après que les fotos són passatgeres, que respecto les tortugues i les rates, i que sé que ja no tornaré mai més a ser petita. Bona Festa Major!