Equilibris

Mil estratègies de venda, adaptades al perfil del potencial client i a la seva nacionalitat. Una aposta decidida per la formació continuada

–adaptació al mercat, als nous hàbits de consum, a les noves referències culturals que serviran per cridar-te l’atenció, a l’aprenentatge de nous idiomes. Amabilitat insubornable. Coneixement aprofundit del producte que s’ofereix. Cooperació gremial en aspectes clau com crear un ambient agradable i segur per a les vendes. Espontaneïtat. Creativitat. Ganes. Moltes ganes de tirar endavant. I sí, moltes i moltes hores de feina. Precarietat. Inseguretat laboral. Tot això caracteritza la vida dels venedors dels principals pols comercials marroquins. Molta feina, molta empenta, molta creativitat, pocs mitjans, poca protecció social. El contrast amb el comerç a la riba nord del Mediterrani és abismal. Sembla, massa sovint, que l’empenta i l’Estat del benestar siguin incompatibles, i faríem bé de treballar a desmentir amb fets aquesta falsa dicotomia abans que s’acabi establint com una veritat donada per descomptada. Ser emprenedor són moltíssimes hores, una dedicació exclusiva, ens diuen. Com vols que t’atenguin bé, si cobraran igual a final de mes, no veus que el negoci no és seu?, pensem de vegades. I jo trobo que no hem treballat massa per superar aquestes dues alternatives. Els poders públics encara no han encertat el perfil de treballador per compte propi i no s’han atrevit a desenvolupar de manera seriosa i decidida un model de cooperatives; molts empresaris continuen sense entendre que només sense precarietat i posant molt de la seva part aconseguiran treballadors que es facin seu el negoci i, d’altra banda, que només cooperant –i no només competint– amb els seus competidors acabaran fent gran el negoci; i molts treballadors han de començar a assumir que si no volen ser substituïts ràpidament per robots han de començar a demostrar que poden oferir més valor afegit –amb més implicació i amabilitat– que les màquines que haurien de témer. Creativitat i implicació sense renunciar a ni un sol centímetre de conquestes socials. No sembla un impossible... I potser per arribar-hi podem inspirar-nos, per variar, en models del sud.