Hostilitat darrere d'una pantalla

No estàvem preparats pel que ens deparava l’evolució tecnològica. Als anys 80, Regreso al futuro ens contava que l’any 2015 podríem desplaçar-nos per la ciutat en monopatí volador (ara tenim els elèctrics, no està mal) i Star Wars mostrava els protagonistes viatjant a la velocitat de la llum, però comunicant-se amb aparells amb antena. Avui, el transport continua sent relativament igual que fa 30 anys, però a l’hora de comunicar-se, les antenes van quedar enrere fa temps i les possibilitats que té qualsevol persona per llançar missatges d’impacte mundial són una realitat que era impensable fa no tants anys. Aquesta evolució exponencial en el terreny de les comunicacions ha creat una societat paral·lela a les xarxes socials, que si bé s’assembla molt a la de la vida real, té una manera molt diferent d’entendre les interaccions entre les persones. Amagats darrere d’un nom d’usuari, una foto de perfil i, sobretot, amb la protecció que aporta saber que estàs darrere de la pantalla, les persones es converteixen en veritables depredadors a la recerca de preses. A les xarxes, l’insult arriba molt més ràpid del que arriba a la vida real. La crítica mai és constructiva i gairebé qualsevol motiu és vàlid per començar un debat que no té com a objectiu l’intercanvi d’opinions, sinó crear conflicte. Donar la possibilitat d’expressar-se a algunes persones és com donar un encenedor a un piròman, saps que no acabarà bé. El problema ve quan tota l’hostilitat que guarden les xarxes socials salta a la societat real, on has de fer front a la persona amb qui interactues. Ahir, uns veïns em van deixar unes bosses d’escombraries a la meva plaça d’aparcament, segurament queixant-se perquè guardo allà algunes coses (sense envair cap plaça més, clar). Sembla que l’opció més civilitzada és deixar brossa i que parli per si mateixa en comptes de resoldre el conflicte personalment i amb educació. I és que és en això en el que s’han transformat les relacions interpersonals, a llençar merda contra l’altra persona perquè, total, quan ho fem al Twitter la pantalla ens protegeix de les repercussions. Però la vida real no és així. La societat és més hostil ara que abans? Segurament no, però ara és més fàcil fer soroll.