Canviem de xip

S’apropa la tornada tan temuda. D’aquí a uns pocs dies, ens veurem obligats a ocupar de nou les nostres llars habituals. Almenys aquests que han tingut la sort de poder abandonar les Valls, durant unes setmanes, i així oblidar-se de les seves obligacions laborals i altres. En aquest moment, el nostre esperit serà, de nou, envaït per les nombroses preocupacions que havíem deixat en un calaix, en el moment de creuar la frontera. Tocarà obrir altra vegada aquest maleït calaix, preparar la tornada al col·le, per aquests que tenen fills, i atacar de nou un any de feina que, encara que la situació econòmica i social sembli millorar una mica, comportarà dificultats que s’hauran d’afrontar amb valentia.

Per uns quants, d’aquí a poc, arribaran unes noves eleccions. Vindran a confirmar o no les últimes. Ja ho veurem. En tot cas, unes setmanes de debat entre les diferents candidatures que donaran lloc a molts comentaris. Ara bé, aquestes confrontacions quedaran més inspirades pel nostre dia a dia que les de fa uns mesos enrere. En efecte, l’activitat, o la manca d’activitat, dels Comuns afecta amb immediatesa la ciutadania, mentre que l’acció de Govern i del Consell General comporta un efecte més difús i més allunyat en el temps, encara que no es pugui evidentment negar la seva importància.

Els residents, com és de costum, assistiran a aquest espectacle, sense veu ni vot, tot i que el desplegament dels programes vencedors influirà igualment en el seu dia a dia.

Per tant, tot plegat, un cúmul al qual haurem de fer front. Però amb optimisme i dinamisme. I és indispensable, encara que tenim tots, sense cap excepció, una certa facilitat a queixar-nos de tot i de res. Ara bé, en el moment d’emetre crítiques, ens hauríem de recordar de la frase de Talleyrand: “Quan em miro, ho sento, quan em comparo, em consolo.” En efecte, seria saludable i objectiu relativitzar les nostres crítiques, al comprovar que els nostres veïns, propers o llunyans, coneixen unes dificultats més tremendes. Això no vol dir que Andorra sigui un paradís. Evidentment, queden defectes a sanejar en molts àmbits, econòmic, social o altra. Però una comparació objectiva amb el nostre entorn ajudaria la nostra autoestima.