Fràgil com el vidre

Carretera secundària ampla i ben enquitranada que porta a unes urbanitzacions esparses i un poble penjat. Després la ruta continua amunt entre boscos i cortals, i permet gaudir de les muntanyes i apropar-se al cel. És una carretera turística i freqüentada per ciclistes. Ciclistes professionals i aficionats. Hi passa La Purito i la Volta als Ports. Per això venen molts cicloturistes. Deu ser la intenció d’Andorra Turisme i la campanya Andorra Territori Ciclista. Els ciclistes que ens visiten en família o amics són clients interessants: tenen poder adquisitiu mitjà o alt i suposo que fan gasto. Fins aquí tot bé. Però què passa quan en aquesta mateixa carretera hi ha ampolles trencades i una catifa de vidres a terra? Fa un any era una cosa puntual. Ara és regular: els matins de cada cap de setmana a la carretera hi ha ampolles trencades. Més amunt en un revolt amb una font, una col·lecció de llaunes de cervesa i puntes de cigarretes aixafades. Entenc que algú vulgui passar un vespre amb amics, bevent i xerrant en un entorn preciós. Però no entenc que embrutin. A part de brut, és poc intel·ligent. Ara el lloc ja no és agradable i la brutícia provoca la queixa dels veïns.

Pel que fa als vidres, a mi em sembla que són un perill i algú té la intenció de fer mal als ciclistes. Si no, per què trenca l’ampolla? Però no sé què fer. Em fa l’efecte que si truco al servei de circulació, em diran que això no és cosa seva. Per trucar al servei de neteja he d’esperar a dilluns i crec que la seva resposta serà que la carretera és competència de Govern. He de trucar al COEX per uns vidres? He d’avisar Andorra Turisme? l’Agència de Mobilitat? Em fa l’efecte que quan pengessin el telèfon es riurien de mi. És una nimietat! És veritat, és una nimietat si és puntual. Ja no ho és, si és regular. Si és sistemàtic, és un problema. I aquest estiu tenim clar que els problemes d’incivisme creixen i quan es fan grans són més difícils de resoldre. Per què no tallem d’arrel les conductes incíviques quan encara són una nimietat? De què serveix esmerçar esforços a atreure turistes ciclistes si després han de punxar? Si no ens en cuidem tots, casa nostra, Andorra, és tan fràgil com l’ampolla que trenca un borratxo frustrat i emprenyat amb el món.